Les monedes catalanes - Medievalcoinage.com

Ió
Joaquim Botct y Sisó
propries de la sobirania demunt de tot el territori. Aixis el dret de moneda,
això es. la facultat de bàtrela. de llegislar sobre d'ella y de fer obligatòria
la seva admissió, tornà a ésser una regalía sobirana.
Les monedes catalanes foren totes de bilió, més o menys ric, des d'Al-
fons I a Jaume I. Pere 11 introduí l'encunyacic') de monedes de plata y Pere III
la d'or.
El tipu de les monedes reyals catalanes fou uniforme, pel bilió y l'ar-
gent, des del anv 1 258, ab molt poques excepcions. En l'or fou diferent pera
cadascuna de les menes de monedes que's bateren.
Successos polítics V necessitats d'orde econòmic donaren origen a les monedes
locals. Aquestes, fora comptades excepcions, més que monedes propriament
dites, això es, ab valor propri, foren monedes liduciaries, signes
representatius de valor cambiables ab moneda de valor real y efectiu; tals
foren des del sigle xiii les pugeses, y ales dcrrcríes del xiv y principis del xv
les que 'Is documents anomenen senyals. En els sigles xv, xvi y xvii s'encu-
n va ren diners y menuts.
Són també monedes locals, fora d'algunes poques obsidionals o de ne-
cessitat, les qu'abusivament y sense autorisació encunyaren moltes ciutats
y viles de Catalunya en temps del aixecament del Principat contra Felip 111,
^
el IV de Castella.
Les monedes locals eren d'ínfim valor y servien com auxiliars o comple-
mentaries pera les transaccions a la menuda. El llur metall, o era un bilió
molt baix, o bé'l bronzo o'l coure, y, fins de vegades, el plom y el llautó.
En els sigles xv y xvi eren generalment de coure y de llautó. L'encunyació
de la plata fou excepcional, descomptant el sigle xvii, quan l'alçament con-
tra '1 rey Felip.
Els tipus d'aquestes monedes, encara que varien segons les localitats en
qu'eren batudes, presenten certa semblança o regularitat en encontradesy
èpoques determinades, circumstancia qu'es molt convenient tenir en comp-
te pera la classificació d'algunes d'elles.
El sistema monetari català, en temps dels reys d'Aragó, continuà essent
el meteix de l'època comtal. La lliura, unitat de compte qu'en aquesta èpo-
ca equivalia a vint sous, el sou que valia dotze diners, y
el diner que's di-
vidia en meytats o malles : la lliura y el sou sols eren monedes imaginaries;
el diner y la malla eren monedes efectives. La lliura y '1 sou s'entenien de
moneda y no de pes; les transaccions a pes són escasses en aquesta època.
Al introduirse '1 diner de plata, ab el nom de gros, de real, y, ab més
freqüència, de croat^ s'acomodà y relacionà son valor ab el de la moneda