Les monedes catalanes - Medievalcoinage.com

Les Monedes Catalanes
donarem compte en cada regnat de les locals que durant el meteix s'encu-
nyaren, per les raons que tenim exposades en el Pròlec. Com en la secció
anterior, a la descripció de les monedes precedirà una senzilla ressenya histò-
rica del regnat y les noticies documentals que sobre elles hem pogut reunir.
ALFONS I
(Í1G2-119G)
Succeí a son pare el comte Ramon Berenguer lY, el 6 d'Agost de 1162,
quan tenia solament ió anys. Dos anys després, rebé de sa mare Dona Pe-
ronella 'I reyalme d'Aragó; en 1 166 heretà de son cosí Ramon Berenguer el
comtat de Provença: en 1772 adquirí '1 de Rosselló en virtut del testament
del comte Gerard II, y més tart els senyors de Moncada li rendiren home-
natge pels Estats de Bearn y de Bigorra. Rebia importants tributs del rey
moro de Múrcia; guanyà als moros Casp y Terol y ajudà al rey de Castella
pera la conquesta de Cuenca. En 1173, els almohats feren una victoriosa
incursió pel Camp de Tarragona, essent aquesta l'última vegada qu'inva-
diren el territori català. Morí a Perpinyà '1 25 d'Abril del any 119G y fou
enterrat en el monestir de Poblet per ell fundat y que, de Uavores endevant,
fou '1 panteó de la major part dels sobirans aragonesos. De son matrimoni
ab Sanxa, filla d'Alfons V\\ de Castella, tingué varis fills, el major dels
quals, Pere, heretà 'Is seus Estats, a excepció del comtat de Provença y al-
tres possessions en territori francès que formaren l'herencia de son segon
fill Alfons. Al seu germà Sanxo li havia donat, ja en vida y en feu de la
corona, els comtats de Cerdanya y de Rosselló.
Les noticies documentals que tenim de les monedes d'aquest rey no concorden
ab les que'ns en donen els escriptors, entre 'Is quals no hi hà tam-
poc uniformitat de parers. Salat li atribueix la creació d'una moneda denominada
iinela en l'any 1 180, apoyantse en un text del jurisconsult Guillem
quod in anno domini 1 180 ciirrebal mo-
de Vallseca, que diu aixís : scias
neta unela in Barchinona cl cucurril nntllo tenipore, et valebal niarc/ia ai--
genti qiiadraginia quatuor solidos... etc. ^". El calificatiu d'uneia no l'hem
trobat en cap altre text, y tots els escriptors qui parlen de moneda uneia o
d'uneío, ho fan ab referència al qu' acabem de transcriure. Campillo, que
també la menciona, adxerteix ab raó qu' aquesta moneda era de la meteixa
(i) S-vlat : p. 110; Ca.mi'Illo : p. 314.