Les monedes catalanes - Medievalcoinage.com

Les Monedes Catalanes 121
de la qual l'havien autorisat, y 'is demanà li concedissin facultat d'encunyar
cent mil marcs més de croats^').
20 de Febrer de i ;j05. Pere III demana al bisbe de Barcelona li cedeixi
el delme del lucre de la moneda que 's proposava encunyar en dita ciutat,
feiilhi alguna modificació^ pera atendre a les despeses de la guerra ab Cas-
tella ^->. La modificació que 'I rey se proposava fer no va tenir efecte, per
haversi oposat els representants de Barcelona, y acordaren les Corts de Tor-
tosa feria en els florins, com veurem al parlar d'aquèsts, confirmant la
reyna Dona Alionor en les dites Corts l'inalterabilitat de la moneda de tern
y de plata de Barcelona '3).
En 1 1 del meteix mes y any escrigué '1 rey a Bartomeu Cervera, llavors
mestre de la seca de Barcelona, ordenantli que quan ne fos requerit pels
missatgers que li enviessin els consellers de la ciutat, fes la proba en po-
ca quantitat dels «barchinoneses d argent y menuts de la tavlla e valor de
la qual es acordat e Jinat que s faça» ''. Aquestes probes es probable que
tampoc tinguessin efecte, per referirse a les esmentades mudances que s'in-
tentaven fer en la moneda barcelonesa.
Per últim, es probable qu'anys més tart se realisés alguna altra encunya-
ció de moneda barcelonesa de plata y de bilió, ja qu'en 5 de Setembre de 1381
se feren les acostumades crides prohibint fondre y comprar bilió sense '1
consentiment del mestre de la seca (5'.
De les noticies precedents sembla deduirse que 'Is croats qu'al principi
feu encunyar el rey no tenien el pes que 'Is corresponia tenir : y d'aquí les
ordes de que s'admetessin pesantlos a pes, y més tart la de que 's cam-
biessin ab croats de pes legal els que de fet resultés qu'eren curts. La talla
dels croats, des de la creació d'aquesta moneda per Pere II. havia sigut sem-
pre, o al menys no hem trobat cap disposició en contrari, la de 72 peces o
croats per marc de plata, y 'Iseu valor equivalència en moneda de bilió
la de 12 diners de tern. però en la crida de 12 de Maig de 1339, qu'hem ex-
tractat, el rey, conservàntelshi aquest meteix valor, els suposa de la talla de
76 per marc, y per consegüent de pes menor del qu'abans tenien. ^Fou això,
sigui la disminució del valor intrínsec dels croats pel llur menor pes, lo
que produí la resistència a admètrels y motivà alguna de les disposicions
(i) Salat : t. II, Doc. n. XXXIV.
(2) ídem : t. II, Doc. n. XXXV.
(3) ídem : t. II, Doc. n. XXXVI.
(4) Arxiu Corona Aragó : reg. 1293, f. 117 v.
(5) Salat : t. II, Doc. n. XXX, nota.
Institut d'Estudis Catalans. iti