Les monedes catalanes - Medievalcoinage.com

es, comte de Rosselló y de Cerdau)^! .
Les Monedes Catalanes 373
Efectivament, la seca de Perpinyà
va ésser diii-ant molt temps considerada com la seca reyal dels comtats de
Rosselló y de Cerdanya, y aquells dos títols acostumaven usar els reys de
Aragó conjuntament en els documents. La P, en aquestes monedes (senzi-
lla com en les encunyades en la meteixa seca per Lluis XI y Carles VIII de
França, com a marca senyal de seca), està posada, també com en les dites
monedes, en el centre de la creu del revers. D'aquests croats se 'n feren dife-
rentes emissions, com ho justifiquen les variants que's noten en els descrits,
però ajustades totes a lo prescrit en la sentencia reval de Novembre del any
1493. En xVndreu Bosch, en son llibre Tílols d'honor de Caialiinj-a, diu quQ
Don Ferran, en 1496, va disposar que'ls croats de Perpinyà 's tallessin a
raó de 74 peces per marc y no de 72 com se practicava :
però
aquesta orde
no "s troba, com observa M. Colson, en el documenta qu'En Bosch fa re-
ferència, y es probable, y fins sembla deduirse de lo que diu, qu'aquest autor
va confondre documents y dates, puix la talla de 740, millor, j5 peces per
marc, era l'usada en els croats de Perpinyà abans de Ferran II y en virtut de
la concessió d'Alfons IV del any 1467, y l'establerta per Don Ferran, que "Is
igualava ab els croats de Barcelona, fou la de 72.
Del temps de Ferran II hi hà abundància de croats barcelonins falsificats,
la major part incorrectes de dibuix y de llegendes, y encare n'hi hà més de
croats retallats o llimats pera aprofitarne la plata. Un croat retallat o llimat
devia ésser el rossellonès que M. Poey d'Avant va publicar (1. 77,
n. 12),
calificantlo de mitj croat; ja que, com fa constar JM. Heiss (t. II, p. 313), el
diàmetre del cercle de punts del suposat mitj croat, es igual al del dels croats.
Xiiineros 446 a 448. Aquests menuts, ab els tipus de les monedes de
tern, es molt probable siguin els manats fabricar pel rey en i5 de Novem-
bre del any 1494. Llur valor intrínsec era molt inferior, no solament al de
les monedes de tern abans corrents sinó fins al de les antigues de doblenc,
per que la llur lley havia d'ésser d'un diner y catorze grans, o sigui un diner
y deu grans menys que la de la moneda de tern y deu grans menys que
la de doblenc, y la llur talla de vintiquatre sous per marc, o sigui sis sous
més que la de les monedes de tern y de doblenc. Representen, per consegüent,
la moneda de bilió de menys valor intrínsec encunyada fins aleshores a la
seca de Barcelona. Pera justificar be la nostra presumpció, seria precís fer
d'aquèlls un assaig; però llurs tipus s'ajusten als de la citada disposició re-
val. No cal dir qu'aquest menys valor intrínsec íou un estímul pels falsifi-
cadors y que 'Is nous menuts de Barcelona foren falsilicats en quantitat,
contra lo qual adoptà 'I Consell de Barcelona l'acort de ressegellar els bons