Les monedes catalanes - Medievalcoinage.com

Les Monedes Catalanes 2g5
durant les turbacions del regnat de Joan II, les localitats catalanes que
encunyaren moneda ho feren en virtut de llicencia o consentiment reyal,
fins al extrem de tenirse per indispensable '1 permís del sobirà pera Uegi-
timar la lliure circulació entre particulars dels tanlos o ploms de les igle-
sies. Com en la Seu d'Urgell seguí desprès encunyantshi moneda local, no
es de creure que Tacort del any 1471 representi una usurpació d'atribu-
cions explicable per una circumstancial falta de numerari, sinó, al contrari,
que l'encunyació no era abusiva y sí autorisada, del moment que d'ella no
podia deixar de tenirne noticia'l sobirà y que no consta l'hagués contra-
dita.
No tenim noticia de que's conegui cap moneda de la Seu d' Urgell que's
pugui atribuir a aquesta època.
22 de Janer de 14/2. Entre les instruccions donades als síndics de la
ciutat de Gerona, que devien representaria en el Parlament de Figueres con-
vocat pel rey Don Joan para aquesta data, s'hi conté la de demanar al rey
que'l privilegi concedit a la ciutat pera encunyar moneda jyassatfa /ag-uerra,
se concedís «per ara e en après, durant la guerra e après que sia finida», y,
ademés, que's declarés la classe de monedes que podrà encunyar la ciutat
«si poran ésser altres que les antigues, ço es florins, reyals, menuts; e al-
«tres après fetes, ço es passifichs, mig passifichs e quarteroles». Les mone-
des que's mencionen, són les que llavores corrien : el fet de mencionaries
no implica que s'encunyessin o s'haguessen encunyat en la seca de Gerona,
que continuava en possessió del rey Don Joan. El resultat de la petició, si's
va fer, no degué ésser favorable, per quant les encunyacions locals de Ge-
rona són degudes a altres concessions.
i5 de Juny de 1472. En aquest dia la ciutat de Manresa 's rendí a
Joan II. Entre 'Is articles de la capitulació hi figura '1 que segueix :
«ítem
«supplican a sa Magestat, per quant aquesta ciutat per sguart de la guerra,
«trobant poca moneda menuda, ha oblenguda lice>icia e faeultal del senyor
«sots la qual obediència vuy sta, de poder fer cert nombre de ploms, los
«quals vuy en dia en la dita ciutat van es prenen; placia a sa senyoria voler
«loar e aprobar e de nou atorgar la dita licencia e beneplàcit de vostra se-
«nyoria. — Plau al senyor Rey ^".» Manresa havia, doncs, obtingut de Pe-
nat d'Anjou llicencia d'encunyar ploms fins a certa quantitat, y
'Is qu'havía
encunyats, en virtut de dita llicencia, corrien en la ciutat en la data de la
(I) Arxiu municipal Manresa ; Llibre Vcrl, f. 1676-1710, editat pel P. Fidel Fita : Lo
Llibre Verí de Manresa ; p. 29.