Les monedes catalanes - Medievalcoinage.com

.xviii Joaquim Botet y Sisó
tallats a pesos proporcionats, exigeixen l'us constant de la balança pera
comprobar el pes. v '1 de la pedra de toc pera comprobar la qualitat : pera
poder anomenarlos moneda 'Is hi manca una garantia suficient de llur qua-
litat }• de llur pes que 'Is hi dongui la confiança dels que 'Is han d'acceptar
o rebre. Malgrat les seves deficiències, no passaren més avant d'aquest sis-
tema molts pobles de la antiguitat, entre ells els tan avençats en cultura
com els imperis d'Assiria y de Babilonia y l'Egipte dels Faraons. Ja en alguns
dels antiguíssims tegells que s'han trobat y 's conserven en varis mu-
seus, s'hi noten signes o senxals indicatius sens dubte de llur respectiu pes
o valor, però no existeix cap noticia que permeti afirmar qu'aquestos signes
tinguessin altre objecte que l'expressat, y menys que 'Is hi donguessin curs
legal pel pes o valor en ells marcat. Se n'han trobat, emperò, d'altres que
porten gravat el signe o '1 nom dels que 'Is fabricaven o 'Is donaven en pagament
d'alguna cosa, d'ont s'esdevingué que fossin acceptats y correguessin
sense probarlos ab la pedra de toc y sense pesarlos, segons era la confiança
qu'a les gents mereixien les persones quals noms o signes portaven. Això
els convertia ja en verdaderes monedes, si bé de curs voluntari, doncs no
s'hi inmiscuía pera res el poder públic. Constituíen lo que M. Babelon
anomena moneda privada, qu'en la seva opinió precedí a la majoria dels
pobles a la moneda pública, o sigui a la garantida pel poder públic *'*. De
lo dit se 'n desprèn que '1 merèixer la confiança del poble es un dels requi-
sits qu'ha de tenir la moneda, y, com aquesta confiança ningú està en mi-
llors condicions que "1 poder públic pera proporcionaria, d'aquí l'interven-
ció d'aquèsten la moneda, expressada per medi de les empremptes qu'hité
gravades, qu'es a lo que Sant Isidor anomena //g"U?'í7 y designen els numismàtics
ab la paraula emprempla.
A aquesta derrera evolució del patró dels cambis, qu'importa la creació
de la moneda propriament dita, es a lo que s'ha donat el nom d'invenció de
la moneda. Discuteixen els autors sobre 'I lloc y '1 temps en qu'aquesta in-
venció 's realisà, resultant de llurs parers lo més probable qu'a les derreríes
del sigle viii o al comencement del vii, avants de la nostra Era, fou intro-
duida simultàniament la moneda d'or a l'Asia Menor pels reys de Lydia. y
la de plata a Grècia per Fidón d'Argos. La tradició romana atribueix al rey
Servi Tuli la creació del a^s sifrnaium.
(i). E. Babelon : Les origines de la monnaie; París, 1897, Aquesta obra y l'article A/o;i-
naie, publicat pe! meteix autor a la Grande Encyclopédic, ens han servil moll pera la redacció
de la part d'aquesta Introducció dedicada a la moneda en general. El lector que
desitji més detalls Ics consultarà ab profit.