Les monedes catalanes - Medievalcoinage.com

24
Joaquim Rotei y Sisó
classe y valor que la de qiiatern, ja que valia com aquesta quaranta quatre
sous per marc de plata *^'*. No es, doncs, admissible que'l marc d'ella tin-
gués tan sols una duodècima part de plata, com indica Iteissab referència
a Salat ^-\ ja que de ser aixís, el marc haguera valgut al menys cent seixan-
ta sous d'aquella moneda y no quaranta quatre com valia, segons l'únic text
conegut que menciona la moneda d'uuelo o imeta. Nosaltres creyem qu'a-
questa moneda no ha existit y que '1 caliíicatiu d'uneia^ contingut en l'es-
criptura particular que va veure en G. de Vallseca y serví de basa a Tafirmació
de sa existència, es una equivocació del qui escrigué o copià aquella
escriptura, ja qu'hi fa referència ab claretat al valor de la moneda, qu'era
precisament el de la de quatern, corrent aleshores, com veurem qu'ho atestigüen
molts documents.
Al any 1 185 atribueix En Bruniquer la creació d'altra moneda, ab aques-
tes paraules : «En l'any ii85 per lo comte de Barcelona fou principiada y
scampada altre moneda menuda apellada Bussana, e valia lo march de ar-
gent 5i ;)- de dita moneda, e dura tres anys no pus» '^'. Salat creu que Bruniquer
s'equivocà y que la moneda de referència es la que va fer encunvar
Pere I en 1209 '+'. De totes maneres, també podria En Bruniquer estar en lo
cert, encara que s'equivoqués en alguns detalls de lo qu'afirma, si la seva
noticia 's refereix a l'encunyació de que parla Don Alfons, de la que des-
prés tractarem. La paraula Bussana^ al nostre entendre, significa bilió y no
es el nom d'una classe especial de moneda.
\'cgem ara lo que diuen els documents :
En 31 d'Octubre de 11 74 el rey Alfons, en sa qualitat de marquès de Pro-
vença, donà en feu perpetual, a Guillem Adalger y a sos descendents, la fa-
bricació dels encunys de la moneda del comtat de Provença, qu'havía fet
fer de nou, com la dels de les monedes que's batessin en lo successiu en
aquest comtat o en altra part ab destí al meteix, fixant en tres diners per lliu-
ra lo que devia percebre de les monedes que s'encunyessin. Al meteix temps,
li donà'l magisteri d'aquelles monedes, ab facultat de rebre un diner per
lliura, y l'autorisà pera alienar lo donat, mitjansant el consentiment del
Príncep o el de sos successors ^^\
(i) Campillo ; p. 315.
(2) Tratado de las monedas labi-adas en el Principado de Calaliina; l. 11, p. 6().
(3) Arxiu municipal Barcelona : Rúbí-ica de Bruniquer; t. 111, cap. 61.
(4) l'ralado de las monedas labradas en cl Principado de Calaluna; t. 1, p.
(5) Arxiu Corona Aragó : perg. n. 139; Heiss ; Dcscriplion gcncralc des monnaics des rois
wisigoíhs d'Espagne; apòndix III, p. 432.
1 10.