Les monedes catalanes - Medievalcoinage.com

Les Monedes Catalanes
solament 18 quirats de Iley, lo qual constitueix un argument que s'ha
de tenir en compte pera l'apreciacií') de l'antiguitat respectiva d'uns y altres
llorins.
La llegenda PETRVS DEI GRACIA REX o PETRVS DEI GRACIA
REX ARAGÓN VM. que 1 rey manà a Ramon de Boixadors que posés en
els florins qu'aquèst havia de fer batre, no 's llegeix en cap dels florins d'Aragó
flns avuy coneguts : n'hi hà, emperò, ab la llegenda PETRVS REX
ARA, en els florins, y solament PETRVS REX en els mitjos florins, que
poden ésser molt be "Is
genda per falta d'espay.
pertanyents a la dita encunyaci(5, escursada la lle-
Ab la llegenda ARAGÓN. REX PETRVS, tampoc s'ha trobat cap florí,
que sapiguem. En nostre concepte, aquesta llegenda s'escursà com en els
precedents, posantse en els florins ARAGÓ REX P, que de llavors endevant
fou la que portaren els de Pere III. Efectivament, cap altra disposició mo-
dificant la llegenda dels florins se llegeix en els documents posteriors.
De la significació concreta de cada una de les marques (senyals )• coníra-
senyals) que's veuen en els florins de Pere III, res podem dirne ab seguretat,
per que ja hem fet constar que 'Is documents que 'n parlen no les determinen.
Solament sabem que s'hi posaren per dos motius : primerament, pera
distingir les diferentes emissions de florins, y, més tart, pera distingir els
encunyats en una seca dels encunyats en altra. N'hi hà. per consegüent,
que són marques o senyals d'emissió y n'hi hà que són marques o senyals
de seca; sense que tampoc pu,i,aii senyalarse ab certitut quins pertanyen a
l'una classe y quins a l'altra, perquè, fora comptadíssimes excepcions, el
lloc qu'ocupen en els florins del rey Don Pere es el meteix :
cap y sobre la mà dreta de !a figura de Sant Joan.
-
137
al costat del
El valor intrínsec dels florins fets encunyar per Pere III, es diferent se-
gons l'emissió o emissions a que pertan}'en.
Els emesos en virtut de les ordes dels anys 1346 y 134(1, l'n'J^^'-'^ ^Asde Flo-
, quirats de fi. y de 3'490 grams
rència, devien ésser, com aquests, de 23 '
de pes.
Els emesos en virtut de l'autorisació otorgada a Ramon de Boxadors, de-
vien ser de la meteixa Uey dels del Imperi Romà, y suposem també de 3*490
grams de pes, puix no 's parla d'alteraci(') d'aquèst.
Els emesos en virtut de l'autorisació otorgada a P. Blau y J. Pluer, probablement
en la
'
meteixa circumferència de temps, devien ser de 22 , quirats
de lley, y d'igual pes y talla dels que llavors s'encunyaven al Piamont.
Els emesos des del G de Juny del any 1364 fins al G de Janer de 13G3, de-
Insiiiui d'Estudis Catalans.
>8