Les monedes catalanes - Medievalcoinage.com

Les Monedes Calaianes
es probable qu'aixís fos, ja que '1 bisbe y capítol, no sols protestaren de
l'orde del rey, donant lloc a un plet que durà molts anys, sinó que no la
compliren, y, havent obtingut del Sant Pare Ignocenci IV la confirmació
de llur dret sobre la moneda, disposaren les coses de manera que's pogues-
sin empendre noves encunyacions "\ Aixis, en un document de 17 d'Octu-
bre de I25G, el dit bisbe, ab unànim consentiment de son capítol y ab el de
Bernat de Centelles, procurador y lloctinent de la comtesa y de son íill Gas-
to, disposa l'encunyació de nova moneda que sigui de llev de quatre diners
de plata pura y de talla de vint sous per marc, devent ser immutable y per-
petua; fa son curs obligatori a les transaccions ab prohibició de tota altra
moneda, imposant als contraventors penes semblants a les qu' imposà'l bisbe
Pere en 1 174; afegeix, finalment, que vinguin obligats a jurar el manteniment
y inalterabilitat de la moneda 'Is bisbes v canonges al pendre pos-
sessió de llur càrrec, els senyors de Moncada que tinguin domini a Vic al
entrar a fruir d'aqueix domini, els prohoms de \'ic presents y futurs, tots els
habitants de la ciutat al acte de contraure matrimoni v per fi tots aquells
qu'en lo successiu vagin a habitar a Vic. Se determina, ademés, en aqueix
document, la part del guany corresponent als Moncades, conforme a lo que
havem dit, obligantse aqueixos a fer circular la moneda per ont avants cir-
culava y a defensaria ab vigor. Per fi s'estableix que tot lo que 's percibeixi
per raó de les penyores que s'imposin s'apliqui a l'edificació y reparació
dels murs y valls de la ciutat de Vic^^'. A aqueix document, que s'escapà a la
diligència de Mossèn Gudiol, es al que 's refereix l'otorgat per Dona Garsendis
de Moncada en i258, que publicà En Salat y qu'en lo referent a moneda
no es més que l'acceptació y confirmació de lo fet per son procurador Bernat
de Centelles (3). Que l'encunyació tirà endevant ho justifica un document
publicat per En Carreras y Candi *^', datat el dia 6 de Maig del any 1259, al
qual el bisbe Bernat confessa a M. Ramon de Cardona, Ramon de Galliners
y Pere Miró, haver passat comtes de la moneda batuda a Vic fins al dia de
la data, havent rebut d'ells per tal concepte 700 sous.
Respecte a la resolució del plet entre '1 rey y l'iglesia de Vic, res ne sabem.
Mossèn Gudiol diu que, en 12G2, el Papa Alexandre IV nomenà nous
jutges en substitució dels qu'havía nomenat Gregori IX, «els qui degueren
(1) Gudiol : p. 24.
(2) Apèndix : Document n. XVII. Ar.\iu Corona Aragó : perg. n. 1462 de Jaume I.
(3) Salat : t. II, ap, 9; Heiss : t. II. ap. 29, y Gcdiol : 27 y 28.
(4) «Revista crítica de Hisloria y Literatura» : .Agost-Septembre de 1^97.
•
1-3