Les monedes catalanes - Medievalcoinage.com

40
Joaquim Bolcl y Sisó
homs de Barcelona. El document en que consten tots aquests extrems el pu-
blicà En Salat y '1 reproduí més tart M. Ileiss ('*.
Tem. El rey no trigà gayre en mudar de pensament, ja qu'en Juliol de
1256 va acudir al Sant Pare demanant que l'absolgués del jurament de no
cambiar la moneda barcelonesa, per raó d'haver perdut aquesta tot valor
y estima gràcies a haver sigut falsificada per varis nobles y potentats. El
Sant Pare confià la resolució del assumpte als bisbes de Barcelona v Tor-
tosa, els quals, a 27 de Desembre de 1267, varen absoldre al rey del jurament
^-•. En sa virtut, Don Jaume, ab providencia de i.'^'" d'Agost d'aquest
meteix any, va disposar l'encunyació d'una nova moneda, que volia fos de
tern y de talla 18 sous de diners y 20 sous d'òbols respectivament per cada
marc de metall lligat; per lo demés, tant els diners com els òbols devien
ésser iguals en lley y en tipus. Declara sa voluntat de qu'aquesta moneda
sigui perpetua, }• promet, per ell y sos successors, no alteraria en lley, pes ni
tipus; fer que corregués arreu ont era costum córrer la moneda barcelone-
sa, y particularment al Rosselló, Cerdanya, Conflent y Vallespir, ab prohi-
bició de la melgoresa y de qualsevol altra; castigar als que la falsifiquessin y
a llurs còmplix y encobridors ab pena corporal y confiscació dels bens llurs,
sense perdó; encarregar la guarda d'aquesta moneda a les dues persones que
designessin els prohoms de Barcelona; no encunyarne més que l'indispen-
sable y en quantitat mòdica, ab consell del bisbe y prohoms de Barcelona;
no exigir pera la seva encunyaciósenyoriatge ni cap altre dret; no demanar
al Sant Pare dispensa de jurament sots pena d'excomunió; y que tots els
seus successors, al començarà regnar, deguessin jurar tot lo predit, com ho
feren de present el rey y son fill l'infant En Pere (3>.
Aqueixa vegada, la voluntat del rey tingué més eficàcia, per que ni ell ni
cap dels seus successors fins a les derreríes del sigle xv, principis del xvi,
no encunyaren a Barcelona cap moneda de bilió fora de la de tern, el tipu
de la qual va romandre uniforme y fins fou adoptat, com veurem, en la
moneda barcelonesa de plata. Això no privà de que la moneda de tern, ab el
temps, anés disminuint de valor intrínsec, sigui per rebaixa de lley de pes,
sigui per altres causes.
Aquesta disposició fou seguida d'altres encaminades a procedir de seguit
al batiment de la nova moneda; tals com el nomenament de custodis de la
(i) Salat : t. II, apòndi.x n. IV; Heiss : t. II, doc. n. 4.
(2) Arxiu Corona Aragó : perg. n. 1497, publicat per Salat : t. II, doc. n. 5.
(3) Apèndix : document n. IV. Arxiu Corona .\ragó : perg. n. i554; Rcg. 9, fs. 3 y 64;
Reg. 24, fs. G9 y 70, publicat per Salat : t. II, doc. n. 7.
I