Les monedes catalanes - Medievalcoinage.com

1 10 Joaquim Bolet y Sisó
bé n'hi hàn de comtals, les que si bé '1 text de la donació del comte Sunyer
permet creure que podien haver sigut encunyades coetaniament o sens per-
judici de continuar l'encunyació d'aquèlles, es lo més probable que no començaren
a fabricarse fins a mitjans o derrers del sigle xi.
L'abundància d'encunvacions que posa de manifest la diversitat de tipus
V el nombre de varietats d'aqueixes monedes, proven que les encunyacions
se feren en petites quantitats y a mida que la conveniència ho exigia, cam-
biant quasi en totes elles les empremptes, ja que, com hem dit a l'Introduc-
ció, els procediments llavors usats per la fàbrica de la muneda eren molt
imperfectes y obligaven sovint a obrir nous encunys pera substituir els que
s'inutilisaven.
També podria explicar dita abundància y diversitat de tipus, la possible
coetanitat de monedes reyals y comtals, a la que poc hà ens hem referit.
L'exi-stencia de varis obradors de moneda en una meteixa ciutat o en un
meteix territori no es un fet inusitat, y
més d'un exemple ^'^
C. -COMTAT DE BESALÚ
la numismàtica feudal n'ofereix
Des de la mort de Wifret el Pilós, la genealogia dels comtes de Besalú es
com segueix :
Miró (898-928). Fou fill de Wifret y '1 succeí als comtats de Cerdanya,
Conílent y Besalú, pagus de Berga y altres territoris. Se casà ab Ava, de
qui tingué quatre fills, que foren tots comtes de Besalú, com se dirà.
W'iKRicT (928-957). Segon íill del comte Miró. S'ignora si fou casat. Se
li atribueix la fundació del monestir de Sant Pere de Camprodon. Morí a
mans de varis magnats de son comtat rebelats contra ell.
Seniofret (975-9G7). Comte de Cerdanya, germà gran de Wifret. \'enjà
(i) Poey d'Avant : t. I, p. 219. «A Tours il y eut deu.x atelicrs qui opércrcnl simullancmeni,
cciui des comies el ceiui de l'abbaye de Saini-Mariin.»