Les monedes catalanes - Medievalcoinage.com

Les Monedes Catalanes 6q
en lloc de ser estimats en
més.
nien}'s de set sous, haurien d'haverho sigut en
De totes maneres, l'equivalència del morabatí a set sous de la moneda
corrent tampoc era matemàticament exacta, per que si l'unça d'or valia set
morabatins, com ja hem vist, y el morabatí valia set sous de moneda corrent,
l'unça d'or hauria tingut de \aler quaranta nou sous de dita moneda,
essent aixís que'n valia cinquanta, o sigui un sou de més; resultantne. per
consegüent, una pèrdua del dos per cent si 's paga\a ab sous de la moneda
corrent }' una aventatja d'un dos per cent si 's pagava ab morabatins. A
corretgir aquesta desigualtat obeí, al nostre entendre, la creació del morabatí
mercader, que guardava proporció exacta ab la moneda corrent. En
efecte, les enunciatives enumerades donen al morabatí mercader el valor de
cinc sous de moneda corrent y, en conseqüència, deu morabatins mercaders
valien cinquanta sous o sigui exactament una unça d'or. El morabatí mercader
representava, doncs, el mancús d'or de Barcelona del temps de Ramon
Berenguer I. o sigui el de deu en unça; però, aixis com d'aquestos
mancusos podem assegurar que se'n bateren, dels morabatins mercaders
no tenim noticies pera ferne igual afirmació : lo que no admet dubte es que '1
morabatí mercader fou usat com a moneda de compte.
La relació entre l'or y la plata al començar el govern de Ramon Berenguer
IV, resulta del document del any 1 134, que diu que «vint morabatins
valien dues lliures de plata» o, lo qu'es lo meteix, qu una lliura de plaïa
valia deu }no}•aha(i)2S. Ce>m qu"en aquest document no s'especifiquen els
morabatins de que 's tracta, es a dir. no 's diu si són dinars morabits o mo-
rabatins mercaders, la relació sen\alada admet dues solucions diferentes,
que són :
si 's tracta de dinars morabits de vuytanta quatre la lliura d'or,
la relació del or a la plata sercà de i : 8*40,
però si 's tracta de morabatins
mercaders de cent vint la lliura d'or, aquesta relació es de i : 12.
Nosaltres ens decantem cap aquesta última relació, per que si "s tractés
de morabatins aràbics, de vu\tanta quati~e la lliura d'or. Naiguent cada mo-
rabatí set sous de moneda corrent, tindríem per la lliura de plata la talla
de selanla sous. Y com que ja hem dit que la talla dels diners en temps de
Ram(')n Berenguer I fou de quaranla dos sous per lliura de plata, encara
que la talla hagués augmentat quelcom al temps dels comtes qui "1 succeiren.
no es de creure que l'augment arribés a pujar de 42 a 70 en menys
d"un sigle y molt menys encara qu'excedís de la que fou usada pel rey Al-
fons I, successor immediat del nostre comte, que fou la de 44 per marc,
equivalent a GG per lliura. A més d'això. les monedes que 's poden atribuir