Les monedes catalanes - Medievalcoinage.com

io8
Joaquim Boiel y Sisó
ma de la creu més semblant a la que 's veu a les monedes ja descrites,
essent, la del diner, de traços més llarcs, rectilinis y prims com els mostren
les monedes posteriors; en tot lo demés, els tipus són els meteixos. En
Pedrals. al estudiar el diner (una altra de les monedes de la troballa de Fi-
gueres), hi veu, tant per son tipu com per ses llegendes, una imitació servil
de la moneda de Melgueil ab l'emprempta inamovible del monograma odò-
nic. qu' usaren sos comtes des del sigle xi, y la creu encunyada en aqueix
sigle pel comte Ramon Berenguer I, opinió que segueix En Campaner. En
\'idal. en son Catàlec, l'atribueix a Ramon Berenguer IV, a nostre enten-
dre ab més acert, ja que tant el caràcter de les lletres, més clares y llegibles
que les de les monedes melgorienses, com llur estil en general, revelen ser,
sinó l'última, una de les últimes monedes comtals encunyades a Gerona.
Es de notar, en aquesta moneda, la llegenda RAAIVN, que no pot refe-
rirse a cap bisbe, perquè, com observa també En Pedrals, «fins l'any 1112
«no veyem ocupada la seu geronina per un bisbe Ramon, qual govern durà
«tan sols pocs mesos, no tornant a ocuparia un altre del seu nom fins al
«1 177.» Aquesta moneda degué, doncs, ser encunyada per un comte. Cridem
l'atenció sobre aqueix fet, per que des de la segona meytat del sigle xi,
per lo menvs, se nota entre 'Is comtes catalans la tendència a incautarse una
altra vegada de la fabricació de la moneda, com ja fórem notaral parlar de
la del comtat de Barcelona y com notarem també al ocuparnos de la del
comtat de Besalú.
Ns. y5 y 76. El bust, de cara, que 's veu al anvers d'aqueixes monedes,
porta una mena de corona radiada y perlada, molt semblant a la qu'ostenten
els emperadors y altres individuus de la familia imperial a les mo-
nedes bizantines del temps de Justinià y del de sos successors. L'imitació
del numerari de Bizanci, qu'en aqueixes y altres monedes catalanes dels sigles
x y XI s'observa, es una conseqüència de Tinlluencia bizantina o be
oriental que predominava en altres branques del art a Catalunya, especialment
en l'esculpturay pintura, durant aquells sigles, infiuencia que judiciosament
ha fet notar Mossèn Gudiol en ses Nocions d'Arqueologia sagrada
catalana *".
El revers es també fundamentalment el meteix; una creu patada de traços
rectilinis llarcs y prims ocupant tota l'aria com en les més modernes mone-
des comtals de Barcelona qu'hem estudiades. Se distingeixen, no obstant, el
diner yl'òbol en qu'aquèst té la creu cantonada ab anells com les precitades
(i) Vegi's principalment el cap. XXIX, ps. 342 a 362.