Les monedes catalanes - Medievalcoinage.com

88 Joaquim Boiel y Sisó
per marc de taula de cambi d'aquella ciutat y ab les senvals o tipus de la
moneda de tem :
ab
aquest motiu declara que no vol s'enteníj;ui rebi per-
judici la moneda de tern. la qual confirma novament ^". No expressa'l document
la quantitat a que pujava l'autorisació, contra lo que s'acostuma
fer constar en els de son genre.
Cap altra noticia tenim d'aquesta primera encunyació de croats per Jaume
II, a menys que s'hi refereixin les ordes expedides en Maig de i2(j(3 a
Jaume de la bromsla? y a Jaume de Finestres, pera que, ab totes les eynes
qu'obrin en llur poder, vagin a Barcelona pera encunyarhi moneda *->.
Aquests moneders eren a Serón, ont travallaven per compte de Don Al-
fons de la Cerdà.
L'any 1308, ab motiu de la guerra contra '1 rey de Granada, Jaume II
havia fet pregonar que '1 valor de les dobles d'or fos el de 20 sous barcelonesos
y que 'Is tornesos de plata valguessin i5 diners de la dita moneda;
però en Juny del meteix any, per mor de les queixes que 's varen promou-
re, se vegé en el cas de declarar qu'aquella disposició no portava perjudici
a la moneda barcelonesa ni als privilegis de la ciutat de Barcelona *3'. Lo
meteix va succeir en Abril del any següent, ab el pregó, fet per orde del rey,
establint que cada sou jaquès valgués 18 diners de tern barceloneses '•^\
D'una segona, o potser tercera, encunyació de moneda feta per Don Jaume
a Barcelona en els anys 1309 y 131 1, ens donen noticia els documents.
D'ella 'n fou nomenat mestre y escrivà En Pere Scarit, el meteix qu'hem
vist intervengué en el batiment de moneda jaquesa que s'havia fet a Sari-
nyena. En el nomenament d'En Scarit se fa constar que les monedes de
tern que s'havien d'encunyar fossin, com les abans batudes, de la talla de
18 sous per marc els diners y 20 sous per marc els òbols, y que 'Is grossos
d'argent fossin de la meteixa lley que 'Is encunyats anteriorment y de la
talla de setanta dos per marc ^^K Encarrega '1 rey al referit mestre que no
admeti, per moneders ni per obrers, a persones de vil condició o de mala
fama, ni als acusats de falsificadors de moneda, ni a cap extrany mentres
hi hagi fills del país aptes y en nombre suficient ^^>; mana que's congregui
en la casa de la moneda '1 capítol d'obrers y moneders, pera elegir els al-
(1) Salat : t. II, ap. XX.
(2) Arxiu Corona Aragó : rcg. 108, f. 25.
(3) ídem : reg. 206, f. Sg v.
(4) ídem : reg. 206, f. 106.
{5) ídem : reg. 232, f. 12 j v.
(6) ídem : reg. 232, f. i25.