Les monedes catalanes - Medievalcoinage.com

Les Monedes Catalanes - 169
tuats els Horins J'Aragó y 'Is croats v menuts barcelonins. Exceptua també
els escuts y demés monedes franceses, les quals vol puguin entrar }• sortir
lliurement '".
/.'' de Març de /jç./. Se tornà a reduir a trenta'l nombre d'obrers de la
seca de Perpinyà ab dret a fruir de privilegis, y 's disposà que 'Is obrers y
moneders d'ella que no hi fossin absolutament necessaris, anessin a Mallorca,
ont feyen falta pera batre la moneda qu'allí s'encunyava, donànt-
loshi un terme passat el qual se procediria contra ells si no ho feyen ^2'. Demanà
també '1 rey que se li enviés copia dels privilegis de la seca, els quals
confirmà en 10 d'Abril de 1396 '3>.
TIMBRES D'ARAGO
1 de Novembre de 1 394.. D'aquesta data són els capítols del arrendament
d'una nova moneda d'or creada pel rey Joan I. moneda coneguda y atri-
buïda erròniament per En Pedrals, qui fou '1 primer que la publicà *>'. al
rey Joan II, expressant la sospita d'haver sigut encunyada a Gerona. L'opi-
nió d'En Pedrals va ésser adoptada per M. Heiss y per En Campaner, y últimament
seguida per En Elías. Tots se funden en «son bell estil de fàbri-
ca, en el caràcter de les lletres de la seva llegenda y sobre tot en la metei-
xa llegenda», per ser aquesta deprecatoria, genre de llegendes qu'eren de
moda en el sigle xv y qu'usaren també 'Is rivals de Joan II, Don Pere conestable
de Portugal y Renat d'Anjou. No hi hà dubte de qu'aquesta mo-
neda es la meteixa que's descriu en el «Catàlec de Monedes», que's creu re-
dactat per En Carbonell y que va publicar En Salat, ab aquestes paraules :
« Timbre de Perpen^'a se eoneix que de una pari ha un Rey veslii lareli lo
qual le en una ma selre e en lallve un pom ab una petita creu, e en I all -re part
ha un scut ab un helm e sobre I elm un cap de drach deu pesar I Jlori XV
(i) Arxiu Corona Aragó : reg. 1964, f. 73 v.
(2) ídem : reg. 1997, fs. 5i' y 5i.
{3) CoLSON : p. 80.
(4)
Una moneda y un documento incdilos de la època de D. Juan II de Aragón, article pu-
blicat en el «Memorial Numismàtico Espanol», t. I, ps. 217, 221, I. 7, n. 7. Vèginse també :
CoLSON, p. 78, qui creu, equivocadament, que la moneda descrita per En Carbonell es un
escut dels que manà fer Pere 111 en 1349; Salat, t. 11, p. 89, ap. n. 65 ; Heiss, l: II, ps. 31 y
32, 1. 73, n. I, y Campaner, Indicador, ps. 387 y 399.
Institut d'Estudis Catalans.
22