Les monedes catalanes - Medievalcoinage.com

42
Joaquim Bolet y Sisó
el 26 de Juny del any de la Nativitat 1269, regulà 'Is valors respectius de la
moneda doblenca y de la de tern, pera "1 pagament de censals, en tres per
dos, ço es, que cada dos diners de tern ne valguessin tres de doblenc ^'\
Aquesta equivalència, encara que no sigui ben exacta, per que, pera serho,
la talla dels diners de tern hauria hagut d'ésser de seixanta sis sous per marc
de plata y no de setanta dos, es, no obstant, molt aproximada, y fou l'usada
generalment en els cambis. Un document de 21 d'Octubre de 1267 avalua
1000 sous de doblenc en 660 sous de tern ^^\
En 1270 el rey feu, a Barcelona, una altra encunyació de moneda de tern,
en quantitat de 25, 000 marcs de plata, de la qual foren empressaris Artal
Deçà, de Jaca, y Marti DezTrillas. Aixis resulta dels documents en que l'un
y l'altre reconeixen al infant Don Pere haver rebut els emoluments que 'Is
hi pertocaven en la dita encunyació ^3) y també dels comptes presentats al
rey el 18 d'Octubre de 1271 ••+\
Abans d'aquesta darrera encun\'ació, haventse fet present al rey que l'in-
fant Pere, aleshores lloctinent a Catalunya, tractava de batre a Barcelona,
yjius havia passal endevanl en son propòsit^ una moneda de plata de valor
de 12 diners de tern, contravenint lo promès y jurat pel rey y pel meteix in-
fant al establir la perpetuïtat y l'inalterabilitat de la moneda de tern, declarà
Don Jaume y manà que no s'encunyés aquella nova moneda de plata ni
cap d'altra que no fos la de tern, afegint que si de present hi havia falla
de moneda de tern se n'encunyés aquella limitada quantitat que's concep-
tués necessària, oit el parer dels prohoms de Barcelona '''. Això ocorregué
en 21 d'Octubre del any 1268 y, al nostre entendre, ne fou conseqüència
l'encunyació dels 25, 000 marcs d'argent en moneda de tern, de la qual havem
parlat.
Fou també per aqueix temps, i.'•'" de Juny de 1269, que '1 rey augmentà
els privilegis que gaudien els moneders y 'Is obrers de la moneda, fentlos extensius
als regnes d'Aragó y de Valencià y a Catalunya, confirmant el que
havia otorgat abans a Llevda en Agost de i258, pels quals tots ells havien
d'esser regnícoles, facultantlos pel nomenament d'Alcaldes ab jurisdicció
propria qui entenguessin en les qüestions que 's promoguessin entre ells, y
(i) Arxiu Corona Aragó : Rcg. n. 11, f. 229; publicat per Salat : t. II, doc. 12.
(2) ídem : per^. n. 1953 de Jaume I.
(3) ídem : Reg. n. 37, fs. i5 y 17.
(4) ídem : Re;^. n. 16, f. 239.
(5) Jdem : Reg. n. 25, f. 246; publicat per Salat : I II, doc. I 13, y li•:ss : t. II, doc. 5.