Les monedes catalanes - Medievalcoinage.com

i88 Joaquim Bolcl y Sisó
des al castell de Calaf, que tenien en feu de l'iglesia de Sant Pere d'Ausona
y de sos bisbes, de qual diòcesi era aquest castell.
L'encunyació de moneda que feyen a Calaf els vescomtes era, per part
d'ells, una usurpació dels drets que corresponien als bisbes d'Ausona a la
moneda; per que, pertcneixent Calaf a llur diòcesi, la moneda que devia cir-
cularhi era la dels bisbes y no la dels vescomtes, els quals, si tenien el dret
de fabricarnea Cardona, no tenien el de fabricarne a Calaf. Les qüestions
que d'aixT) degueren originarse entre 'Is bisbes y els vescomtes motivaren,
junt ab altres assumptes, el conveni de iü88, del qual resulta que 'Is vescomtes
de Cardona havien de menester el consentiment dels bisbes de Vic
pera fabricar moneda a Calaf y devien, ademés, donàrloshi part del guany
o beneficis de l'encunyació, qual part sembla que 's fixà en la meytat entre "1
bisbe Berenguer y els vescomtes Ermesendis y Folch.
Ni de Cardona ni de Calaf se coneixen monedes d'aquesta època. De Ca-
laf consta positivament que se'n encunyaren, segons la citada escriptura
del anv 1089 que donà a conèixer el P. Villanueva.
1 leus aqui la sèrie cronològica de la primera linia masculina dels vescom-
tes de Cardona :
Ermemir 986?
a loio?
Ramon, germà d' Ermemir 993
Bremón, fill de Ramon lOiG a 1031?
Heriballo, germà de Bremón 1032?
Folch, germà de Bremón
— ?a 1039
Heriballo (segona vegada)
— ?a 1040
Ramon Folch, fill de Folch, casat ab Ermessendis. 1040 a 1086
Folch, germà de Ramon Folch
— ?a 1099
Ermessendis, filla de Ramon Folch, casada ab Deo-
dat Bernat, vescomte de Tarragona