Les monedes catalanes - Medievalcoinage.com

262
Joaquim Bolet y Sisó
d'encLinv. Els terços y sisens de creat que les segueixen des del n. 34G fins al
349. foren també encunyats en la predita seca, en virtut de l'autorisació
concedida als consellers de la ciutat per l'infant Don Joan en Novembre del
any 1434 : com aquestes monedes no porten nom de rey y presenten en el
dibuix del bust reyal notables diferencies, es, més que probable, segur, que
n'hi hàn d'encunyades després de la mort d'Alfons IV, durantel regnat de
Joan II V, sobre tot, durant el govern dels reys, anomenats intrusos, Enric
de Castella v Pere Conestable de Portugal; però es molt difícil, per llur sui
dibuix, apreciar quines corresponen a cada un dels dits reys. Pel dibuix de
les cares, algunes tenen innegable semblança ab els croats y sobre tot ab els
mitjos croats d'Alfons IV, però altres la tenen també innegable ab els croats
y mitjos croats d'Enric y de Pere '1 Conestable, durant quals governs degueren
encunyarse terços y sisens de croat, fins ab preferència a les mo-
nedes de més valor, per ser llavores més útils y necessaris pera les transaccions
a la menuda, donada la falta de moneda de bilió que feya molt temps
no se'n havia encunyada a Barcelona. L'atribució de les monedes que'ns
ocupen a un o altre dels reys predits, es. per consegüent, qüestió d'aprecia-
ció individual y per lo meteix molt exposada a error; perxò 'ns abstenim d'in-
tentaria, deixant que cada qual les classifiqui com millor li sembli. Els ter-
ços y sisens de croat batuts a Tortosa y a Lleyda, que s'havien atribuït a
Alfons IV, són posteriors al regnat d'aquest rey.
Els croats y mitjos croats senyalats ab els ns. 350-358, són els encunyats
en la seca de Perpinyà, y no es tampoc íàcil determinarà quina de les emis-
sions fetes en dita seca corresponen. Al. Colson se decanta a creure que són
de la que va començar en 1457, fonamentantho principalment en que no
porten la llegenda Comes Rosilioiiis: però, ja tenim advertit qu'als pocs
mesos de començada dita encunyació va morir el rey. y no es probable que
els croats, mort aquest, continuessin encunyantse a son nom. Si 'ns fixem
en que, com diu el meteix Colson, en 1424 era molt gran l'activitat en la
seca de Perpinyà, puix en sols sis mesos Jiavía fabricat vint mil marcs de
plata; en que corresponen a aquesta època les queixes dels consellers de
Barcelona per l'encunyació de moneda de plata a Perpinyà; en que s