Les monedes catalanes - Medievalcoinage.com

Les Monedes Catalanes 249
bre aquest particular tenim dity que'l document extractat ve en gran part a
justificar.
2Ç) de Desembre de 1430. A una petició dels representants de Barcelona
semblant a la del any 1426, respongué'l rey ordenant a Joan Thomàs, mes-
tre llavors de la seca d'aquesta ciutat, l'encunyació de croats, també en termes
iguals en qu'ho havia fet en 1426, expressant aquesta vegada que,
ademés de croats, s'encunyessin mitjos y quarts de croat. Com el predit
Thomàs se disposava a complir al peu de la lletra lo manat per Don Alfons,
el sub-sindic de Barcelona Joan Franch recorregué al rey exposantli que'l
cambi ()rdenat per ell en la llegenda dels croats era atentatori als privilegis
de la ciutat jurats pel monarca, en virtut dels quals ni abans en temps dels
reys predecessors seus, rii en el seu, s'havien esculpit en els cun^s altres
paraules que les següents :
Alfonsus
Dei gratia Rex, y demanantli ordenés
que's continués posanthi com abans aquesta llegenda. Aixís va disposarho
Don Alfons, donant orde d'executarho al mestre de la seca *>. De lo exposat
al rey perJoan Franch sembla deduirsen que 'Is croats encunyats aBarcelona
per Bartomeu Cervera, en virtut del manament de 5 de Juliol de 1426, portaven
la llegenda igual a la dels dels reys predecessors de Don Alfons, encunyats
en la meteixa ciutat, sense la modificació disposada en dit manament,
que fuu En Joan Thomàs qui 'Is començà a encunyar ab la modificació
y
de llegenda indicada. Sigui com sigui, foren molt pocs els que s'encunya-
ren ab la llegenda modificada : nosaltres no n'hem vist més qu"un, que figu-
ra en nostra colecció, dels moltissims d'aquest rey que 's conserven.
Tot això demostra lo gelosos qu'eren els consellers en no consentir en la
moneda barcelonesa la més petita alteració. Ja vàrem veure que la manada
pel rey Martí, fins en la forma en que 's proposava feria, no prosperà; y de
lo practicat posteriorment pel meteix rey, y de les dues concessions de Don
Alfons de que 'ns hem ocupat, se dedueix que si Barcelona volia que s'en-
cunvessin croats, ho havia de demanar, y la concessió era pera que 's fes
per compte de la ciutat, que. abella, es probable perdia diners, puix s'empenyava
en fabricar una moneda qual for o valor legal no guardava la rela-
ció deguda ab el de la moneda d'or corrent, ni tampoc ab el valor que tenia
la plata en el comerç. Quan se va introduir el croat, Catalunya era monometallista
y no s'encunyava al Principat moneda d'or; però, començada
en el segle xiv l'encunyació dels florins, la relació de valor entre 'Is dos me-
talls era un factor que Barcelona havia d'haver tingut en compte, sobre tot
(i) Salat : l. II, ap. XLV.
Institut d'Estudis Catalans. 32