Les monedes catalanes - Medievalcoinage.com

lyo Joaquim Botet y Sisó
no podia disposarne sense dita aprovació, o. al menys, considerava l'apro-
vació reyal convenient pera la deguda seguretat y eficàcia de son donatiu.
La paraula moneda, en aquest text, no deu, doncs, pendre's com una quan-
titat determinada de diner, sinó com a significativa de dret de moneda, es
a dir. de la regalía sobirana sobre d'ella, significació que té en mults altres
documents de la època, com se pot veure En Ducange. y com té en documents
d'altres comtats catalans. Are bé, d'aqueixa regalia podia 'I sobirà des-
pèndresen en favor de qui li semblés, però la cessió no implicava la pèrdua
de son caràcter de regalía; el donatari, més que senyor de la cosa donada,
n'era un concessionari hereditari y inamovible, y legalment no podia dis-
posar de la meteixa a son albir. De fet, no obstant, els comtes, des de prin-
cipis del sigle x v encara avants s'havien apropriat aqueixa regalía. v 'n
disposaven com d'un dret inherent a llurs facultats comtals; però, al prin-
cipi no s'havia oblidat encara que '1 comilaíus era una emanació del poder
reyal, y aixís, els meteixos comtes, al cedir drets per llur naturalesa in-
herents a la sobirania, prenien precaucions que garantisessin pel pervin-
dre l'eficacia de llurs donatius, posantlos a cobert de tota ulterior reclama-
ció per part del rey. M. Prou ne cita varis exemples y en particular la
donació feta a l'iglesia d'Autun, pera la qual el comte demana també la
confirmació reyal "*.
Els bisbes d'Ausona, com senyors de Vic, no tenien, doncs, el dret de
moneda, des del moment qu'aqueix dret fou donat pel rey al comte W'iíret II
(8(j8-gi2), y tampoc el tenien en virtut de privilegi otorgat per Lluís el
d'Ultramar, ja qu'aqueix rey no pogué donar lo que ja havia sigut donat
per son predecessor, segurament Carles el Senzill, al predit \\'ifret.
No neguem la possibilitat, per que '1 document de Lluis es fins ara des-
conegut, de qu'aqueix rey confirmés, a petició del bisbe v canonges de \'ic,
la donació que del dret de moneda 'Is havia fet Wifret II en s(^n testament,
y ho considerem probable y tot, donades les paraules del document del
any 1104 ^''' ^^^ '^ fonamenta Mossèn Gudiol; però no podem admetre que
d'aqueix document arrenqui '1 dret de moneda dels bisbes de Vic, ja que'l
rey Lluis no 'Is hi podia donar lo que no era seu.
EI dret de moneda dels bisbes de Vic, qual origen acabem de precisar,
fou confirmat en 1038 pel comte Ramon Berenguer I, la comtesa Duna Er-
mesendis y els prelats qu'en dit any concorregueren a la consdgració de la
nova Catedral : «Confirmamus el ui sempev Iiabcal slaliiimiis mo)iclain pii-
l^i) l''í(Ou : ps. LV, LXV y següents.