Les monedes catalanes - Medievalcoinage.com

144
121. Var. :
Igual
Joaquim Bolet y Siso
T)iner de í>/7/d.-Vidal-Quadras.
Ileiss II. p. 134, 1. 87, n. 3; Vidal-Quadras : n. 5401.
a l'anterior; la llegenda del anvers es \':G0
POOGI^
1)incr íic bilió; pes : o"6o gr.
Descrita per lleiss ab el n. 3 bis, qui diu copiaria de la «Revue Numismatique
Française», t. V, p.381, y no 'n dóna el dibuix.
«La pluralitat de comtes d'un meteix nom», diu En Campaner, «fa di-
fícil la classificació exacta de tant curioses monedes». Si a la dificultat se-
nyalada per En Campaner s'hi afegeix que totes les conegudes ab nom de
comte porten el d' Huc, menys una que porta '1 d' Huc Ponç, y que les atri-
bucions proposades per En Ileiss no 's compaginen ab les qu' En Vidal-
Quadras en son Catàlec dóna a les que posseeix, se compendrà lo aven-
turat qu'es atribuir cada una d'elles a comtes determinats. No obstant, les
novament descobertes, que donem a conèixer, proporcionen algunes noticies
interessants que permeten establir llur successió cronològica d'una ma-
nera aproximada.
^y. 1 10. Aqueix òbol de plata procedeix de la troballa de monedes comtals
geronines realisada a Figueres en 18G1 o 18G2, composta, en sa major
part, de monedes del sigle xi. Si '1 traçat semblant a una G que té al anvers
es una G y no un ornament, l'atribució d'aquesta moneda al comte Gui-
fret Gausfret seria indubtable; si no es una G sinó un ornament o un tra-
çat del vestit que porta '1 bust, tampoc pot ser molt posterior al dit comte,
y hauria de classificarse com d'lluc I, als primers anys del sigle xi o der-
rers del x, per ser de plata fina y per les circumstancies de la troballa.
5y*5. III a 11^. Apareixeren aqueixes monedes inèdites, de les quals
En Elías de Molins ne conegué y descrigué una sense fixarli atribució, a
la troballa de monedes barcelonines dels comtes Ramon Berenguer III y
Ramon Berenguer IV, realisada al santuari del Coll. El reduit nombre de
les trobades (tres peces) en tan copiós tresor y la qualitat del metall,' plata
fina o bilió molt ric, indiquen qu'encare que correguessin juntes ab les
dels avants dits comtes de Barcelona, llur curs era molt limitat y que provenien
d'encunyacions, sinó anteriors, coetànies al menys a les de les més
antigues monedes que constituïen la troballa. Llur llegenda es lluc, ab
II inicial; han de pertànyer per consegüent a Huc II o a lluc III, els dos
línies comtes d' Empúries qui foren coetanis, aquell de Ramon Berenguer
III y aquest de Ramon Berenguer IV. Opinem que s'han d'atribuir a Huc II,