Les monedes catalanes - Medievalcoinage.com

Les Monedes Catalanes . I47
rien, ço es barc/iinonescs, Jie rej-als gj-ossos. ne menuts, ne mallorquins, ne
alfonsins ^".
Consta, per la petició del delme feta al re}' pel bisbe de Barcehjna. de la
qual ja hem parlat, qu'en aquest any 1372 s'encunyà a BarceU^na, o en el
terme de la ciutat, moneda castellana y que fou mestre de l'encunyacií') En
Jaume Rovira.
En 6 de Febrer de 1373 era mestre de la moneda castellana que s'encunyava
a \'alencia En Francesc Trepat '-\ x- en 22 d'Abril del meteix any
avisa '1 rey a Pere Ça Costa, «tinent lo nostre Castell de Tortosa», qu'anirà
a dit castell En Ramon de Màrgens, mestre de la moneda castellana que
s'encunyava a Çaragoça y volia s'encunyés llavors a Tortosa '3).
Finalment, en 12 d'Abril, també de 1373, arrendà Don Pere per un any
y mitjançant el cobrament de 3,000 florins, a Simó de Puigvert y a Jaume
Despuig, l'encunyació de moneda castellana d'argent, de tota mena '-^^ A
aquest arrendament se fa referència en 23 de Juliol següent '^^ y també sens
dubte en el capítol del contracte ab Pere y Perpinyà Blau, del 22 d'Abril
del meteix any, en el que s'exceptúa de la prohibició d'extraure or y plata
del regne, la moneda castellana que 7 rey fa batre ^'^K
No hem trobat cap noticia, de data posterior a les apuntades, que faci re-
lació a altres encunyacions de monedes forasteres fetes en temps de Pere III.
Abans d'entrar en la descripció de les monedes catalanes de Pere III, hem
de fer present qu'hi enclourem la dels florins d'Aragó, per que, encare que
no foren tots encunyats a Catalunya, sinó que la major part ho foren a Per-
pinyà y altres a Valencià y a Çaragoça, tots tingueren primerament curs
legal y després legal y forçós en el Principat, y, ademés, d'ells se fa menció
repetidament com de moneda propria en els contractes del nostre país.
Propriament v de fet, els florins no eren una moneda particular y exclu-
siva de cap dels Estats dels reys d'Aragó, sinó qu'eren una moneda gene-
ral pera tots aquests Estats, al menys pels peninsulars, y fins constituïren
durant molt temps quasi l'única moneda reyal d'or qu'hi corregué.
(i) Arxiu Corona Aragó : reg. 1363, fs. 80 y 81,
(2) ídem : reg. 10S7, f. 179.
(3) ídem : reg. 1089, f. 44 v.
(4) ídem : reg. 1089, fs. 46 a 47.
(5) ídem : reg. 1356, f. 43.
(6) ídem : reg. 1356, fs. 31 y següents.