Les monedes catalanes - Medievalcoinage.com

Les Monedes Catalanes 377
una G gòtica, inicial del nom de Gerona, a l'una cara, y les armes de la ciutat,
en cayró, a l'altra : que són també els tipus dels senyals geronins que s'en-
cunyaren poc després. Els ressegells aplicats al segon, són d'un costat les armes
de la ciutat de Gerona y de l'altra les armes reyals, en cayró; així 's pot
veure en l'exemplar que 's guarda en el Museu de Gerona, y aixi 's veya
també, encare que confosament, en l'exemplar que publicà '1 Sr. Pujol y
Camps en el «Memorial Numismàtico Espaiïol» y reproduí M. líeiss, per
més que no 's nota en el gravat publicat, ni s'adverteix, al descríurel, que 's
tracti d'una moneda ressegellada o contramarcada. Del que porta escut en
cayró ab les armes reyals no n'hi hà '1 més petit indici en la documentació
de l'època, malgrat ésser aquesta complerta en lo referent a l'encunyació de
moneda a Gerona. Com que's tractava d'utilisar tot seguit la llicencia obtin-
guda, convertint els rocabertins en senyals mentres se disposava lo necessari
pera procedir a l'encunyació d'aquèstos, ^aprofitaren, de moment, els jurats
de Gerona algun punxo o cuny, dels que podien haver quedat en la ciutat
del temps qu'en ella s'encunyaren blanques coronades de valor de dos di-
ners? Aixís ho sospitem, y 'ns ho fa presumir l'identitat del ressegell ab l'es-
cut gravat en les blanques.
Els descrits ab els ns. 476 a 479. són els senyals encunyats a Gerona en
virtut de les llicencies a la ciutat otorgades des del any 1482 al 1489. Les
llurs emissions foren al menys tantes com llicencies obtingué la ciutat, pe-
les ar-
rò 'Is tipus dels senyals són sempre 'Is meteixos : la G a l'una cara y
mes de la ciutat a l'altra, variant solament en petits detalls, com són el major
o menor nombre de cercles que formen l'orla y '1 major menor nom-
bre de punts qu'hi hà '1 voltant de la lletra G. Entre ells no podem establir
més prelació que la que 's refereix a les dues formes ab que s'hi presenta la
lletra G, sempre gòtica. En els uns, els traços d'aquèsta són plens y gruixuts
y a son voltant no s'hi veuen may punts, fora d'un al devant d'ella. En els
altres, els traços de la G són més fins y '1 del mitj s'aixampla pera deixar
un buyt en son centre :
devant
d'ella hi hà una petita creuela o estrella de
quatre raigs y està sempre voltada d'un nombre major o menor de punts.
Conceptuem els primers els encunyats primerament, perquè la G que por-
ten es igual a la que's posà per ressegell en els rocabertins : y
'Is segons com
els que 'Is segueixen en orde d'emissió, per ser la G que porten igual a la d'al-
tres senyals d'emissió certa posterior. Dels exemplars que's conserven, els
que no porten ressegell són molt escassos; els més porten en l'anvers una E
llatina, més petita que la G, en ressegell. que "Is hi fou aplicat pera distingir-
los dels falsos, per acort dels jurats de la ciutat pres el i5 de Desembre del
Institut. d'Ksiudis Catalans.
4^