Les monedes catalanes - Medievalcoinage.com

i88 Joaquim Botet y Sisó
1 8 de Setembre de í 398. Orde als mestres talladors de la ciutat y regne
de Mallorca, pera que posessin en les monedes, segons era de costum, el
senyal del mestre major de la seca Antoni Pelegrí «qiiod tale e.xislit» ^.
Ab disposició del meieix dia, general a totes les seques, manà '1 rey gravar
en les monedes, a més del senyal propri del mestre de cada seca, el del mestre
general de totes les seques Joan Dez Pla, que es com segueix : ^b '".
2 de Desembre de 1 398. El rey donà poders a Antoni Pelegrí pera exigir
V rebre comptes de la seva gestió, a les persones qu'En lluc d'Anglesola,
virrev de l'illa, havia posat en la seca de Mallorca pera que no s'hi deixés de
fabricar moneda en el temps que duraren les qüestions promogudes entre
dit Pelegrí y Jaume Eymeric :
favor y ajuda en son comès '^'.
y
manà a les autoritats que li donguessin
z.^'" de Desembre de 1400. Pera evitar la falta de moneda menuda y salvar
en lo possible les dificultats originades per raó del aument de valor de la
plata (que del any 1305 en que 'I marc valia 80 sous, havia arrivat en l'any
1400 a 136 sous el meteix marc), disposà'l rey que, atenent al preu excessiu
d'aquell metall y al crescut sou dels obrers y oficials de la seca, v pera difi-
cultar que la moneda que s'encunyés se tragués del regne, se fabriquessin
diners menuts o senars, de lley d'un diner y òbol de plata fina y de talla 24
sous per marc, fins a la quantitat que semblés bé als jurats '3'. Fins llavors
les monedes de bilió encunyades a Mallorca havien sigut :
doblers,
diners
senzills y òbols, de dos diners y vuyt grans de lley y de talla 22 sous per
marc.
10 de Janer de 14.O/ .
Confirmació,
per Don Martí, dels privilegis, fran-
queses y llibertats dels obrers y moneders de la seca de Mallorca ^*'.
8 de Juliol de 14.07. «Necesariamente debía de acontecer lo propio»—diu
Campaner, referintse a la reforma introduïda en la moneda de bilió en
1400— «con la moneda de plata; la elaboración à la ley y talla ordenada
«por Jaime II (i i dineros y 60 por marco respectivamente) era ruinosa por
«la subida del marco, aun à pesar del aumento de valor que recibió el real
«de dicho metal en 1379
en su consideración. no se atrevióel monarca,
«por entonces. à rebajar la ley antigua, però... modifico la talla y dispuso
«que se hiciesen de cada marco 08 reales en vez de los 60 que se venian sa-
«cando y cada uno valiera dos sueldos. Concluyó su decreto otorgando po-
(i) .^rxiu Corona Aragó :
(2) ídem : reg. 2255, f. 186 v.
(3) Ca.mpaner : Numismàtica
(4) Arxiu Corona Aragó :
reg. 2264, fs. 106 y 106 v.
Balear, ps. 142 y 143 y doc. n. 22.
reg. 2269, f. 80 v.