Les monedes catalanes - Medievalcoinage.com

376
Joaquim Botol y Sisó
llatines. En les monedes locals predoniinen les lletres gòtiques, però les
llatines hi són més freqüents qu'en les reyals.
A'ihno'os 464 a 472. Les llicencies de batre menuts otorgades a la vila
de Perpinyà suposen freqüents emissions d'aquèsts, però no donen noti-
cies que permetin distingir els uns dels altres els que corresponen a cada
emissió; aixis ho adverteix M. Colson, y res podem afegir a lo que diu.
Els menuts perpinyanesos són monedes locals o, millor dit, senyals, mo-
neda de caràcter liduciari ; perxò no porten nom de rey, y 's diferencien to-
talment per llurs tipus y llegendes de la moneda rossellonesa de bilió abans
fabricada en la seca reyal d'aquella vila. En l'anvers tenen per tipu una
doble P, indicativa del nom Perpinyà^ y en el revers un Sant Joan ab l'a-
nyell als braços que, ab l'escut reyal d'Aragó, forma les armes de la vila.
Les llegendes, en lletres gòtiques, venen a ser una repetició o, millor, una
explicació del tipu : la del anvers està en genitiu, VILLE PERPIXIANI, y
porta involucrada la paraula moneda o senyal : {Moneda) de la vila de Per-
pinyà\ la del revers, Ecce Agnus D'ei}^ fa alusió a Sant Joan, patró de Per-
pinyà y al gest ab que '1 sant està representat en la moneda. Les lletres EI
(y no ET, com posa M. Heiss) que 's troben al acabament de la llegenda del
menut descrit ab el n. 464, no sabem què poden significar, a menys que si-
guin la terminació de la paraula Z)e/, començada per la D en la llegenda del
anvers, que, no haventhi capigut, les hagués traspassades el gravador del
cunyal'altra cara : incorreccions o fantasies semblants hem trobades en al-
tres monedes, com en les del comte d'Urgell Don Pere. La descrita ab el
n. 472, sembla més moderna que les anteriors, y pel seu mòdul presenta
certa semblança ab els liards ardits fabricats a Perpinyà quan l'ocupació
de la vila pels francesos; es probable que valgués dos menuts. Conegudes
les llegendes d'aquèsts, les lletres isolades en ella gravades són de fàcil ex-
plicació.
El metall dels menuts rossellonesos anà empobrintse, fins a convertirse
en pur coure; així, els més antics eren de bilió més o menys fosc y 'Is més
moderns són de coure.
Números ^/j a 485. Pels documents qu'hem donat a conèixer, podem
seguir pas per pas el procés de l'encunyació d'aquests senyals o menuts de
Gerona.
Els descrits ab els ns. 473 y 474, són rocabertins ressegellats en 1481 y
1482 per disposició dels jurats de la ciutat, en virtut de la llicencia d'encunyar
senyals qu'acabaven d'obtenir; en ells hi queden ben visibles restes
dels tipus y sobre tot deies llegendes. Els ressegells aplicats al primer, són