Les monedes catalanes - Medievalcoinage.com

12 Joaquim Bolet y Siso
considerables, pertorbaven v dificultaven el comerç y causaven als pobles
grans danys v perjudicis : no es, doncs, extrany que 'Is pobles clamessin
contra aytals abusos y posessin tots llurs esforços en prevenirlos. Prova
d'això 'n són ja a'guns documents qu'hem citats de l'època comtal; però
l'oposició s'accentuà tan abiat com la representació dels estaments socials
començà a inter\enir en el govern dels publes. En els Estats del regne
d'Aragó, aquesta intervenció arrivà íins a conseguir, en temps de Jaume I,
que '1 rey renunciés a la lliure facultat d'encunyar moneda y 's comprometés
a no fabricarne sense'l consentiment y l'intervenció de sos regnes, jurant,
en son nom y en el dels seus successors, no alterar en lley, pes ni tipus la
pactada ab cada un d'ells. Com ab això perdia '1 rey l'ingrès qu' importava '1
dret de monedalge o senyoriatge, en el regne d'Aragó primer y desprès en
els de Valencià y Mallorca, aquest ingrés fou compensat ab la creació d'un
tribut, anomenat morabali, que's pagava cada set anys. A Catalunya, don
Jaume prometé no exigir cap compensació; però com les encunyacions s'hi
feren ab més freqüència qu'en aquells regnes, sigui per exigirho '1 creiximent
del comerç, sigui per altres motius, el rey continuà lucrant considerablement
ab elles, per que, si ab la de moneda de quatern que bateren
Alfpns I y Pere I y ab la de doblenc qu'encunyà Jaume I en la primera meytat
de son regnat, el braçatge o cost de fabricació, junt ab el monedatgeo
senyoriatge, representaven solament un deu per cent, ab la de tern, que's
fabricà des del any i258 en avant, l'import d'aquéstos pujà fins al trenta
cinc per cent, y fou encara major en la fabricació d'òbols o mitjos diners.
Tots los referits Estats foren molt gelosos del manteniment de les pre-
rogatives qu' havien obtingudes en l'encunyació de llur moneda propria,
y així s'explica '1 perquè 'Is reys Pere 11 y Alfons II no encunyaren moneda
de bilió en cap de llurs Estats peninsulars : el perquè topà a Catalunya ab
tantes dificultats l'introducció, per Pere II, del li;}'os, croat o diner de plaïa,
que no s'encunyà a Valencià fins al sigle xiv y potser íins als primers anys
del XV, y a Aragó finsa la segona me\tat d'aquest últim : y '1 perquè Pere 111
establí a Perpinyà, lloc no comprès en els territoris de moneda paccionada,
una seca pera l'encunyació de moneda d'or.
Durant tot el temps en que's baté moneda re^-al catalana, ademés de les
locals a què hem fet referència, corregueren a Cataluina monedes extrange-
res o forasteres, més variades y nombroses a mida que les relacions po-
lítiques y comercials ab altres paísos s'anaren fent més extenses y més fre-
qüents. La moneda d'or qu'hi corria en els primers temps era "1 nioi-a-
balí o dinar morabet; poc després, el dinar qu'encunyaven els almuhats