18.05.2013 Views

Les monedes catalanes - Medievalcoinage.com

Les monedes catalanes - Medievalcoinage.com

Les monedes catalanes - Medievalcoinage.com

SHOW MORE
SHOW LESS

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

<strong>Les</strong> Monedes Catalanes 289<br />

pacífics ja disposada, n'encunyés d'altres de la meteixa lley y ab els metcixos<br />

tipus y llegendes, però de mòdul y pes diferents :<br />

això es, de pes de trenta,<br />

de quaranta y de cinquanta cada un "*. Com el document no diu més y<br />

d'ell no resulta d'una manera clara '1 pes dels nous pacífics, es de creure<br />

que les xifres indicades se refereixen a. grans y no a nombre de peces per<br />

marc. Aquests pacífics, que tenien el pes relacionat uns ab altres, no li te-<br />

nien respecte dels de la talla de 68 el marc manats encunyar primerament.<br />

Es difícil afirmar si la modificació en el pes del pacífics tirà o no endevant,<br />

3' de Març de 1466. Ilaventho demanat els consellers de Berga al rey Don<br />

Pere, aquest els autorisà pera «fer cudir e batre en la dita vila tants reals e<br />

«sisens que prenguen suma de tres mil liures, los quals façan del pes e liga<br />

«dels Reals e sisens que en la nostra secca de Barchinona se fabriquen e<br />

«baten», ab la prevenció de qu' ho fecin lo més secretament que poguessin ^-K<br />

Aquest document justifica qu' en temps del govern de Don Pere s'encunyaven<br />

a Barcelona reals o croats y sisens, del moment que disposa que'ls que<br />

s'encunyessin a Berga fossin exactament iguals als que s'encunyaven a Bar-<br />

celona y que l'encunyació 's fes lo més secretament possible :<br />

puix<br />

hauria<br />

sigut donarli la major publicitat estampar en ells res que pogués descobrir<br />

la seva procedència. Opinem, per consegüent, que de les <strong>monedes</strong> qu' ales-<br />

hores pogueren fabricarse a Berga, si algun exemplar se'n conserva, s'ha<br />

de trobar entre les barceloneses de plata de dit sobirà. La presumpció del<br />

Sr. Carreras, de que Berga encunyà moneda en aquesta època, queda con-<br />

firmada ^'i\<br />

Del temps del govern de Don Pere de Portugal, es la resposta donada per<br />

Joan II en 28 de Desembre del any 1464 a una carta del capità de Gerona<br />

Don Pere de Rocaberti, en la qual li diu :<br />

«al<br />

fet de batre moneda dor es<br />

«nostra intenció e volem e manam, sien fets florins dor de la liga e pes<br />

«acostumats» «^^ ^:S' executà aquesta orde reyal y s'encunyaren aleshores<br />

florins en la ciutat de Gerona? No'ns atrevim a assegurarho. El florí que<br />

publicà En Salat (t. I, 1. IV, n. 19) en el qual diu se llegeix en el revers, ço<br />

es, en la cara ont hi hà gravada l'imatge de Sant Joan, Cl V ITAS-GERViXDE,<br />

es tan anormal, que si no de la seva autenticitat dubtem de la seva encer-<br />

(1) Apèndix :<br />

Document<br />

LXXV. Arxiu Corona Arayó :<br />

reg. CurLv 11 de Don Pere de<br />

Portugal, f. 188 V.<br />

Document LXXVl. Arxiu Corona Aragó : reg. Curuv 11 de Pere de Por-<br />

(2) Apèndix :<br />

tugal, f. 192 V.<br />

(3) Discurs citat, p. 585.<br />

(4) Arxiu Corona Aragó : reg. 3379, f. 74. .<br />

Institut d' Estudis Catalans.<br />

37

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!