Les monedes catalanes - Medievalcoinage.com

Les Monedes Caialancs G7
damenl de la plaça del Mercat o Mercadal de Gerona, feta per Ramon Berenguer
IV, per «.ce. porcos de ierno solido, vel DC'°' solidos in denariis». Hem
vist, no recordem aont. enteses les paraules de ierno solido per sous de ievn.
essent aixís que la moneda de tem no fou creada fins l'any i258 pel rey
Jaume I, sigui un sigle després. El document no parla de sous deiern^ sinó
de porcs que cada un valgui (res sous., y no 'n deixa dubte l'equivalència en
sous que segueix : efectivament, doscents porcs de valor de tres sous cada
un, valen siscents sous de diners. El document no parla, doncs, de sous de
moneda de tern, sinó de sous de la moneda corrent *'*.
La segona, del any 1161, es una escriptura d'eníiteusi, ont s'estipula el
pagament d'un cens anval de «.i. perna de carn de .xv. denarios de Cales
curruní in Ilerda» '^K En Balari tradueix aquesta frase així : «un
pernil de
quinze dijiei-s de Calés que corren a Lleyda», y per tant suposa una varietat
especial de diners anomenats de Calés *3\ No podem conformarnos ab la tra-
ducció d'En Balari y encara menys ab l'existència d'uns diners especials
anomenats Calés. La traducció gramatical y llògica de la frase, barrejada de
«un pernil del preu de quinze
paraules llatines y catalanes, ha d'esser aixís :
diners d'aquells que corren a Lleyda.»
Tornant a les mencions de monedes, son aplicables a la majoria d'elles
les explicacions qu'hem donades al tractar de les dels temps dels comtes an-
teriors. La del anv 1144, solidus 7iuinorum barchinonensium. confirma que
la paraula numus s'usava com a sinònima de denariusy quQ significava íf/ners.
En un document sense data se designen les malles o òbols ab el nom
de medallas, y al any 1 147 trobem, per primera vegada al nostre país, la cita
del marc com a unitat de compte, sense que '1 document que la conté sigui
prou pera justificar qu'a l'època comtal s'usés el marc y no la lliura pera la
talla de les monedes. Finalment, ja hem dit que son raríssims els documents
d'aquesta època que parlen de mancusos; d'ells un sol ho fa en el concepte
de moneda efectiva o corrent :
els demés ne parlen com de monedes de
compte o com de monedes corrents en temps passats, figurant entre 'Is der-
rers el que menciona 'Is mancusos celis vel iafariis.
Els tractes closos en morabatins són freqüenííssims, y són també nom-
brosos els calificatius que se 'Is hi apliquen. Aquestos calificatius son :
aja-
di7is o aiadins y lupins, que ja sabem lo que signifiquen aiars ; y lobe, llegit
lobecios per En Balari, que considerem no són més qu' una variant dels an-
(i) Arxiu Corona Aragó : perg. n. 343
(2) ídem ; perg. n. 355 del meteix comte.
(3) Orígenes hislòricos de Cataluna; p. 673.
de Ramon Berenguer IV.