Les monedes catalanes - Medievalcoinage.com

Les Monedes Catalanes - 287
tes el Sr. Carreras, qui publica íntegres els documents de referència '^\ De
ells resulta :
qu'en
14 de Maig del any 14O5, el Consell de Cervera resolgué
escriure a Bertran d'Armendariz y a qui més convingués, qu'enviessin de se-
guida a la vila al moneder pera fabricar la moneda, y que, mentrestant, els
paers, ab el concurs de quatre o cinc prohoms de la llur elecció, cuydessin
de buscar qui sabés fabricarne y «quen fasen fer bona e leyal segons se per-
tany»; qu'en 28 del meteix mes se notificà al Consell que '1 rey «ha dat li-
«cencia e facultat ab ses letres closes que asi se puxa fer e fabricar mone-
«da», acordant aquell que de conformitat a dita llicencia «sien fetes e fa-
«bricades monedes de bona ligua segons la de barchinona», y que fossin
mestres de la seca Lluis Serena y Antón Meyà; qu'en 12 de Juny imme-
diat següent, com manqués plata pera l'encunyació, el Consell acordà facul-
tar als paers «que ells se puxen pendrequalsevulla argent, axi de la iglesia
«maior com d'altres iglesies de la dita vila e de altres, per empenyorar e
fer fer moneda», y, ademés, havent En Lluis Serena manifestat que l'Antón
Meyà estava malalt y en l'impossibilitat d'entrevenir en «la moneda que
«ara novament se fabrica», fou nomenat pera substituirlo En Berenguer
Miquel. Recomanà '1 Consell als paers «que ells puxen imposar en la dita
«moneda ques batrà algun guany, quen resulte a la vila onest e rahonable,
«e que tota la moneda ques batrà se haia batre en nom de la vila»; y, fi-
nalment, qu'en 23 de Desembre del dit any, havent caygut ja Cervera en
poder de Joan II, el capità de la vila. Bernat Çaportella, tenint en compte
les reclamacions que cada dia se li dirigien per raó dels sisens, «que la gent
«nois volen pendre per ço com son falsos», proposà al Consell que's rccu-
llissen y 's comprés més plata, pera fòndrels y, ab la plata resultant y la
comprada, encunyar «reals e migs reals», quedant en lo successiu «los si-
«sens inhibits etrancats tots los quis trobarían falsos»; acaba En Çapor-
asi les altres viles e ciutats
tella la proposició ab la reOexió següent : «E
«seguirian e farian semblant, car en leyda ni balaguer iampoch nois volen
pendre». El Consell se concretà a nomenar una comissió de sis persones, a les
qui donà plens poders pera resoldre sobre l'assumpte.
Cervera, doncs, en virtut de llicencia concedida per Don Pere de Portu-
gal, encunyà en l'any 1465 sisens de plata qu'havíen de tenir la meteixa lley
que'ls encunvats a Barcelona, però que després se fabricaren de menos lley;
els quals portaven gravat el nom de la vila. Lleyda y Balaguer també'n fa-
bricaren o n'havien fabricat de poc, encunyantlos aiximeteix de baixa lley.
(i)
Discurs; ps. 582-584, y ap. XIV.