Les monedes catalanes - Medievalcoinage.com

L•ii Joaquim Botci y Sisó
327*476 grams; la lliura 's dividia en 12 unces, cada unça en 24 escrúpols
y cada escrúpol en 16 calcs. El pes del as, moneda, anà disminuint successivament
de valor, per manera qu'als derrers temps de la República romana
no arrivava a pesar mitja unça. Els divisors del as que s'encunyaren ab
més freqüència, foren :
el scnüs {G unces), el íriens (4 unces), el quadrcDis
(3 unces), el sexía?is {2 unces)^ Viinça y la semuncia (mitja unça); dels múl-
tiples, el més freqüent en temps de la República fou el dupondius (2 asos)
y al principi del Imperi el sexiercius (2 y mitj asos). Aquests divisors y múl-
tiples eren de coure bronzo; en plata encunyaren els romans el denai'ius
o diner (10 asos), el quinarius (5 asos) y el sextercius (2 y mitj asos), tam-
bé ab consecutiva disminució de pes.
El valor respectiu de les peces hi està indicat moltes vegades ab lletres
ab glòbuls o punts, però en general lo que les distingeix són les empremp-
tes que porten. Les que 's veuen a la majoria de les monedes iber-romanes
encunyades a Catalunya, són les següents :
As. Cap d'home, nu, quasi may ab barba, a la dreta, y per excep-
ció a l'esquerra, al anvers; al revers, genet galopant, a la dreta,
aguantant ab la mà dreta una palma que s'apoya a l'espatlla, y
poques vegades embestint ab una llança; dessota, quasi sempre
sobre una ratlla, llegenda expressiva del nom de la gent poble
qu'encunyà la moneda.
Semis. L'anvers, com el dels asos; al revers, cavall galopant, a la dreta,
ab llegenda com els asos.
Triens. Anvers, com el dels asos; revers, ab empremptcs variades. Són
molt pocs els triens que's coneixen encunyats a Catalunya.
QuadranL L'anvers, com el dels asos; al revers, quasi sempre un mitj Pe-
gàs. Acostuma haverhi indicat el valor ab tres punts.
Sexía7is. Anvers, com el dels asos, per regla general; al revers, empremptes
variades; de vegades dos punts com marca de valor. També
son escassos els sextants encunyats en territori català.
Unça y semuncia. Sols ne coneixem d'encunyades a Tarragona. Les descriurem
en son lloc.
Diners. Empremptcs al anvers y al revers com les dels asos, ab variants
qu'anotarem al descriure les de les poques localitats que n'en-
cunyaren.
Quinaris. L'anvers, com el dels asos; el revers, al de Lleyda, també com
els asos; al de Tarragona, genet ab altre cavall al costat.