Les monedes catalanes - Medievalcoinage.com

56 Joaquim Uulol y Sisó
Mofabaliíis iiiuliabctins, ))io/iabi!i)is, moi-abcliíisj : en docuinenls dels an\s
1098, 1 104, 1 108, 1 109, 1 1 17, I 121 ,
I 122 }' 1 127 ^";
morabaiins in auro bono lupiuos et ajadinos : en documents del 1 123 ^2)-
Les equivalències són :
millc maiiciísos auri Valeucic aiil per quingentos solidos de plata qui nou
teneat unus quinqué solidos nisi medium argencium de mallo :
cu ments del an}- 1097 *3^;
debilores sumus tibi mancusos .v. morabetinos legilimos pensalos :
ments del any 1 108 ^4);
en
do
en docu-
.cec. solidos denarioriim, si morabetini camiabanl plus quod tunc non Jaciebant
daré morabetinos ad rationem de quinqué solidos et quator de-
narios : en documents del any 1127 '-^K
De les anteriors enunciatives resulta que les transaccions fetes ab unces
d'or y ab mancusos son molt escasses y sols se 'n troben dels primers anys
del govern d'aquest comte, essent les d' unces d"or de Valencià del any 1 127
y la de mancusos cetinos y jafarinos del any 1 1 17 referents a contractes fets
ab dates anteriors, y que, al contrari, son freqüents les que 's fan ab una
nova moneda d'or, el morabati, la primera menció del qual en escriptures
del nostre país es del any 1098.
Aixís com als documents catalans s'anomena mancús el dinar encunyat
pels prínceps àrabs qui fins llavors havien governat a Espanya, s'hi anomena
morabati ^l dinar qu'encunyaren els morabits. Aquestos s'establiren
a Espanya l'any io85 o '1 1086, y poc després, en 1098, ja trobem llurs dinars
mencionats als documents catalans; documents que 'Is hi donen, com
als mancusos, diferents calificatius, de cada un dels quals ens en ocuparem
a mida que vagin apareixent. La designació de tota mena de monedes d'or
prevalgué sobre la del nom propri de cada una de les monedes d'aquest me-
tall que correren en lo successiu ab el nom de morabati fins a \qs derre-
ríes de l'Edat mitjana, y a Catalunya íins a l'introducció dels llorins al si-
gle XIV *^>, venint a ser, com indica M. Colson, una denominació genèrica
pera qualsevol moneda d'or dels àrabs.
(1) Arxiu Corona Aragó :
mon Berenguer III; Salat : p. 07; Marca Hispànica, ap. 317.
per^s. ns. 88, 110, iii, 118, 122, 201, 225, 243 y 298 de Ra-
(2) Arxiu Corona Aragó : perg. n. 25i de Berenguer Ramon 111.
(3) ídem : perg. n. 44 del mcteix comte.
(4) ídem : perg. n. i 1 1 del metcix.
(5) ídem : perg. n. 298 del meteix.
(ój Vives : Discurs, p. 7; Coi.son :
p. 30.