18.05.2013 Views

Les monedes catalanes - Medievalcoinage.com

Les monedes catalanes - Medievalcoinage.com

Les monedes catalanes - Medievalcoinage.com

SHOW MORE
SHOW LESS

Create successful ePaper yourself

Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.

46<br />

Joaquim Bolet y Sisó<br />

rcnt. però de tres diners de lley, y de setanta dos sous de talla'l marc de plata<br />

els diners, y vuytanta sous de talla 'Is òbols; o sigui, d'un valor intrínsec<br />

igual exactament al de la moneda de tern qu'aleshores se batia a Barcelona;<br />

encunyació que tirà endevant, <strong>com</strong> ho justifica'l fet de trobarse documents<br />

de l'època que donen el meteix \alor a la moneda barcelonesa de tern qu'a<br />

la jaquesa.<br />

Com, en virtut de les peticions de les Corts, el rey s'obligà a no encun\•ar<br />

moneda ni alterar son valor sense consentiment dels seus pobles, ab lo qual<br />

deixava d'obtenir el lucre que produïa la seva fabricació y abdicava, en certa<br />

manera, una regalía inherent a son caràcter de sobirà, se va crear una<br />

contribució o tribut, anomenat monedat^e^ que li <strong>com</strong>pensés aquella pèr-<br />

dua, tribut que consistia en el pagament d'un morabatí cada set anys per<br />

part de tots els qui habitessin casa o posseissin bens de valor de deu auris<br />

(això es, deu peces d'or de les corrents) o més "'. A la percepció d'aquest<br />

tribut es a lo que renuncià Don Jaume en favor dels habitants de Barcelona<br />

al crear la moneda de tern.<br />

No obstant d'ésser tres diferentes les encunvacions de moneda jaquesa<br />

fetes pel rey Jaume, solament coneixem exemplars d'una, la derrera segura-<br />

ment, per haver justificat els assaigs fets per Lastanosa, que són de lley de<br />

tres diners ^~\ El tipu d'aquestes <strong>monedes</strong> es distint del qu'usaren els al-<br />

tres reys d'Aragó sos predecessors, havent substituït en el revers l'arbre su-<br />

perat d' una creu, o la creu sobre un peu, per una creu patriarcal o de dos<br />

travessers. <strong>Les</strong> descriu M. Ileiss : t. 11, ps. i3-i5, 1. 71, ns. i y 2.<br />

(i) Es probable qu'aquest tribut, qu'en endevant fou designat ab el nom de morabal'i,<br />

hagués estat establert ja abans, en i2o5, pel rey don Pere. Vegis lo que'n diu Zurita en sos<br />

Aíiales de Aragón, 1. II, cap. Lli : «Fué el rey D. Pedró muy prodigo, y de las rentas reales<br />

hacía grandes mercedes, disminuyendo y menoscabando su patrimonio, y de aquí se vino à<br />

tratar de imponer à la tierra nuevas exacciones y tributos, é introducir un nuevo genero de<br />

Servicio que llamaron el monedage, en todo su reino y sefiorío, y estando en Huesca, en fin<br />

del mes de Noviembre del mismo ano [1 2o5], se despacharon provisiones para todo el reino.<br />

Este Servicio se impuso en Aragón y Cataluüa y se repartió por razón de todos los bienes<br />

mucbles y raíces que cada uno tenia, sin eximir à ninguno, aunque fuese infanzón, ó de la<br />

orden del Hospital, ó de la caballería del Temple, ó de otra cualquiera religión, y tan solamente<br />

se cximían losqueeran armados caballeros, porque en aqucllos ticmpos se prcciaban<br />

mas los reyes y senorcs de la regla y orden de caballería. Pagàbanse por los bienes<br />

mueblcs à razón de dos dineros por libra, exceptuàndose ciertas cosas, y era muy grave genero<br />

de tributo.»<br />

(2) Salat : t. I, p. 139.

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!