Les monedes catalanes - Medievalcoinage.com

iioiii ílebreo», sigui : «a
Les Monedes Catalanes 45
ponent ab la vinya del fill del difunt Bonnom
jueu *"», que conjecturem es el meteix Bonnom jueu qui encunyava 'Is
mancusos de que parlen els documents citats. Es cert que podia haverhi
més d'un jueu que 's digués Bonnom; però es molt significativa la coinci-
dència de que cessin les escriptures que parlen de mancusos encunyats pel
jueu Bonnom al any 1030, y que ja al any 1036 se dongui per mort a un
jueu de Barcelona del meteix nom, així com la de que ja al any 1037 comencin
els documents a parlar de mancusos fabricats per Eneas.
Els mancusos d'aquèst porten, algunes vegades, altres calificalius als do-
cuments. Aixís, en 1037, se 'Is anomena també cepíi^ que sembla voler dir
qu'eren encunyats a Ceuta, y en 1062 se determina '1 preu d'una venda en
aquesta forma : «L•licias .ij. de aiiro bono de Barchinona de inanu Eiieas»,
de quals paraules sembla deduirse'n qu' Eneas fabricava 'Is mancusos a
Barcelona; la contradicció qu'a primera vista resulta entre '1 dos documents
no existeix en realitat, per que 'Is mancusos que s'encunyaren a Bar-
celona, com veurem al descriure les monedes comtals, eren copia dels ba-
tuts a Ceuta per Yahya Al-Mothalí.
L'escriptura del any 1039, que diu «luauciïsos duos de aio'eo, luuini auiii-
ri et aliíiiu de Dianii Jieneas, leu^iliïne pensatos»^ justifica que 's tracta de
mancusos efectius d'encuny diferent, però de pes y valor iguals. Els man-
cusos batuts per Eneas eren, doncs, dels de set l'unça.
Els mancusos obtingueren en aquesta època a Barcelona y a Catalunya
en general, una gran acceptació: aixís fou que s'usaren lo meteix en con-
cepte de moneda de compte qu'en concepte de moneda efectiva. En aquest
derrer, a més dels mancusos aràbics que corrien ab abundància gràcies en
part al desenrotllo del comerç, però principalment a les paries o tributs
que 'Is comtes rebien en metàlic d'alguns prínceps mahometans, sobre tot
dels de Tortosa, Lleyda y Çaragoça *2'; hi havia 'Is encunyats a Barcelona,
que, si a la primera meytat del sigle xi no foren més qu'una copia exacta
de certs dinars, en empremptes y en pes, a la segona meytat del meteix si-
gle adquiriren en l'emprempta cert caràcter propri y en el pes s'allunyaren
del tot del sistema monetari aràbic pera ajustarse al de la moneda de plata
que llavors s'encunyava a Barcelona, representant per son pes la dècima
part del valor de l'unça d'or.
Com era natural, aquestes encunyacions barceloneses d'or, han deixat
(1) Arxiu Corona Aragó : perg. n. 2 de Ramon Berenguer 1.
(2) Boi'ARL•LL : Los Condes de Barcelona vindicados, t. II, p. 93; Arxiu Corona Aragó :
perg. n. 193 de Ramon Berenguer I.