Les monedes catalanes - Medievalcoinage.com

i'48 Joaquim Bolet y Sisó
pecials, fan també relació a la moneda barcelonina, com són : els pregons
negant el dret de fruir dels privilegis concedits als moneders, als que no
travallessin manualment en les seques; la Constitució promulgada per Dona
Maria sobre la suficiència y aptitut dels qu'en elles desempenyessin càrrecs;
la prohibició del curs de les monedes forasteres y en especial la dels escuts
y de les blanques de França; la solemne confirmació als barcelonins dels
privilegis que tenien respecte l'encunyació dels reals de plata o croats y de
les monedes de tern, confirmació a conseqüència de la qual terminà "1 ba-
timent a Perpinyà de la moneda de plata, no per qu" en la seca de dita vila
s'encunyés moneda barcelonina, com s'ha dit, sinó per qu'en ella s'hi fa-
bricava moneda semblant a la barcelonina; etc. Donem per reproduït en
aquest lloc lo qu'hem manifestat respecte dels meteixos, pera passarà ocu-
parnos d'altres que fan relació més directa a la moneda de Barcelona o a la
seca d'aquesta ciutat.
5 de Juliol 1426. Accedint a lo solicitat pels representants en Corts de la
ciutat de Barcelona, el rey manà a Bartomeu Cervera, mestre de la seca
d'aquesta ciutat, que procedís a l'encunyació de la moneda de plata anome-
nada croats, ab els meteixos tipus de la moneda de tern y ab la llegenda
Alfonsus rex Aragonum en el lloc ont s'acostumava posar'l nom del rey;
moneda que, essent encunyada a despeses de la ciutat, ningú podia ser forçat
d'admetre per més de dotze diners de tern