Les monedes catalanes - Medievalcoinage.com

184 Joaquim Bolet y Sisó
del re\' Pere I, sense qu'avuy iie tinguem altra noticia que la vaga indicació
continguda al meritat document.
xVò\ /5j a i55. Apart de lleugeres diferencies paleogràfiques y de detall,
aqueixes monedes són totes d'uns meteixos tipus, cap d'ells nou. La creu
omplint tota l'aria v trencant la llegenda es freqüent a la numismàtica
feudal, y la mà beneint al estil llatí, o sigui ab els dits anular y petit plegats,
se veu, ab dibuix igual o molt semblant, en monedes dels bisbes de Le Puy
des de derrers del sigle x, de Besançon des de la primei^a meytat del xi }• de
Arles al xii '". Alguns d'aqueixos diners se trobaren junts ab els barcelonesos
de la troballa del santuari de Nostra Senyora del Coll, y altres en una
segona troballa de monedes que tingué lloc en i8g8 en un mas situat dessota
l'hermita de Santa Magdalena, diòcesi de Vic, també junts ab diners bar-
celonesos dels comtes Ramon Berenguer III y Ramon Berenguer IV ^^\ ab
quals diners, segons Mossèn Gudiol y segons sembla deduirse de la llur
sola vista, ja que no sabem que se n'hagi fet cap assaig, són semblants,
tant en lliga com en pes. Per aquestes raons, els considerem encunyats a
mitjans del sigle xii, avants del regnat d'Alfons I, o sigui avants del any
1 163; y per lo meteix, també ab anterioritat al any 1 174, en que '1 bisbe Pere
de Redorta començà l'encunyació de moneda de qiiaiern de la talla de 18
sous per marc. Donat qu'aqueixos diners són d'igual lliga que 'Is dels avants
dits comtes de Barcelona y que llur peses pròximament el meteix, la plata
que contenen arriva al 40 per 100 v llur pes normal correspon ser de o'66
a o'Gy gr.; efectivament, el pes dels diners descrits oscila entre o'6o y o'yS gr.
Si fossin de quatern, el color del metall seria més fosc y
d'un gram ab molt poca diferencia.
el pes deuria ser
A^. i56. L'atribució d'aqueixa moneda al bisbe Pere de Redorta es evi-
dent, per que no hi hagué des del 911 fins al 1315 cap altre bisbe de Vic
d'aquest nom. L'exemplar qu'hem examinat al Museu episcopal de Vic es
únic fins ara y d'un metall notablement més fosc que '1 de les anteriors
que'ns han ocupat. Mossèn Gudiol, després d'observar qu'està quelcom
faltat, diu que pesa o'Bo gr. Tot concorda, doncs, pera apreciarlo com un
exemplar de la moneda de qualeni que féu encunyar el bisbe Pere en virtut
de la disposició dictada en 1174, y per tal el tenim. La forma o, millor, el
dibuix de la creu del anvers té certa originalitat, encara qu'hi hà molta
(i) Poey d'Avant : t. I, ps. 337 y següenis, 1. .19. ns. 3-7; i. lli, ps. 135 y següents, 1. 122,
ns. i-io, y t. II, ps. 339 y 340, I. 92, n. i5.
(2) Dóna compte de la troballa Mossèn Gudiol, a la revista «La Veu de Montserrat»,
any 1898, p. 131.