Les monedes catalanes - Medievalcoinage.com

Les Monedes Catalanes 385
d'Arbeca qu'hem descrita ab el n..5oo. Ignorem el perquè hi fou posat,
però sempre proba certa coetanitat en l'encunyació dels dits senvals.
S(')n moltes les localitats de Catalun\a que tenen per armes un castell o
fortalesa y per això resulta més diílcultosa l'atribució dels senyals que les
porten gravades en una de ses cares. Els descrits ab els ns. 527 y 628,
iM. Ileiss els atribueix a Empories, per haverse trobat «en el castillo de Am-
purias y llevar sus armas». En Salat les havia classificades d'incertes. El
fet d'haversen trovat a la vila de Castelló d' Empories, que té per armes un
castell y es sens dubte a la que's refereix M. Ileiss, en res pot contribuir a
l'atribució dels dits senyals, qu'abunden molt y se n'han trobats en molts
llocs; queda reduit. doncs, al escut d'armes del anvers tot el fonament de
l'atribució que'ls hi dóna M. Ileiss. El Sr. Pedrals, en les seves notes al
Catàlec de la Colecció Vidal-Quadras, s'aparta de l'opinió de M. Heiss y
proposa atribuirlos a Castelló de Farfanya, \'úa de la provincià de Llex'da,
a lo qual degueren induirlo les lletres F y A, posades respectivament a un
y altre costat del escut, y '1 mòdul y l'istil d'aquestos senyals, molt més
semblants als dels encunyats en la regió O. de Catalunya qu'als de la re-
gió XE. Ademés, Castelló d' Empories no era vila reyal, sinó comtal, y les
armes que porten en una de les cares els senyals que'ns ocupen, no són les
comtals d' Empories sinó les reyals. Castelló de Farfanya era vila reval. té
encare avuy per armes un castell fortalesa, y un castell acompanvat de
les lletres F y A, constitueix unes veritables armes parlants aplicables a
dita vila. Tenim, en conseqüència, per miolt acceptable l'opinió del senyor
Pedrals. El senyalat ab el n. 526, per son Han més gruixut y per son metall
més fosc, es d'encunyació anterior a la dels senyalats ab els ns. 627 y 528,
però a tots els conceptuem encunyats en el sigle xvi.
El senyal que descrivim ab el n. 525 porta a l'una cara un escudetabies
armes reyals posat sobre un cayró y voltat de punts grossos, y a l'altra. la
porta d'una població o fortalesa que s'obra en un mur llanquejatde torres
y té al voltant, ademés d'una branca o palma, punts com els dels revers;
no s'hi \eu cap lletra. Es de llan gruixut, y, pel seu conjunt, som de parer
que fou encunyat en alguna població murada del O. de Catalunya, en la
primera meytat del sigle xvi, sense que tinguem cap antecedent pera poguerlo
atribuir a localitat determinada.
De totes les altres monedes que cataloguem com incertes, ros podem
afegir a la llur descripció.
Queden unes quantes peces monetit'ormes, llises d' una cara y quasi totes
Institut d'Kstudis Catalans. 49