Les monedes catalanes - Medievalcoinage.com

126 Joaquim Bolet y Sisó
Gausfret II (1008-1068). Aprofitantse de la poca edat d'aquest comte, el
seu oncle Huc, mal content per la divisió feta pel comte Guifret, tractà d'usurparli
'Is drets que li pertanyien, promoguentse una lluvta entre 'Is com-
tes d' Empúries }• del Rosselló, en la qu' intervingueren a favor d'aquest úl-
tim els comtes de Besalú Bernat y Guillem y a la que posà terme '1 bisbe
Oliva. Assistí '1 comte Gausfret a la consagració de l'iglesia de Sant Joan de
Perpinyà en 1026 y al concili de Tuluges en 1041.
Gelabert II (10G8-1102). Era fill de Gausfret. Concertà un tractat, en
io85, ab el comte d' Empúries, en el qual aquest li reconegué 'Is drets que
tenia sobre 'Is comtats de Peralada y Empúries. En 1102, junt ab la seva
muller, Dona Estefania, fundà un capítol a l'iglesia de Sant Joan de Per-
pinyà. L'heretà 'I seu fill
Gerard I (i 102-1 1 15). Anà a la creuada acompanyant a Guillem de To-
losa y 's distingí als sitis d'Antioquia y Jerusalem. Tornant de Terra Santa,
marxà ab Ramon Berenguer III a l'expedició contra les Balears.
Gausfret III (1115-11G3). Essent encara molt jove quan morí son pare,
governà '1 comtat sota la tutela d'Arnau Gausfret, qui usà també'l titul de
comte de Rosselló. Des del any 11 30 governà sol. Morí en 1163.
Gerard II (1103-1172). Fill de Gausfret; en 1147 se deya vescomte de
Rosselló. Confirmà en 1162 els usatjes y costums de la vila de Perpinyà,
que tenia en senyoriu en vida del seu pare. En son testament del any 1 172,
trovantse sense fills y d'acort ab els seus súbdits, deixà '1 seu comtat de
Rosselló y tots els drets que pogués tenir sobre 'Is de Peralada y Empúries
al rey Alfons I d'Aragó.
Poques són les mencions de moneda rossellonesa que podem afegir a les
aplegades per iM. Colson, però una d'elles, al nostre entendre, es ben inte-
ressant, per que s'anticipa de molts anys a la primera donada per aquest
numismàtic, que correspon al temps de Gelabert II y al any 1088, y ademés
per que dóna una indicació del valor o de la talla de la moneda rosse-
llonesa al temps en que fou redactat el document. Aquesta menció 's troba
en una escriptura de manlleuta d'uns masos de la vila de Maneulis (Ros-
selló), feta pel comte Gelabert y el seu fill Gausfret a Ponç Bliguer y a la
seva esposa Uliardis, per la quantitat de «.ccnlioii solidos de rosscls niascii-