Les monedes catalanes - Medievalcoinage.com

024
Joaquim Bolet y Sisó
ximament igual al de l'antiga moneda de tem y'ls menuts al de les malles
d'aquella meteixa moneda.
2 de Febrer de i5i5. Se donà orde de que, a Perpinyà, la moneda d'or
qu' hi corregués fos rebuda a pes y's pesés peça per peça ^'>.
Dels documents qu'acabem d'extractar resulta:
que Ferran II introduí a Catalunya l'encunyació d'una nova
Primer :
moneda d'or, anomenada oficialment principats, però que fou coneguda
generalment ab el nom de ducats. Els principats substituiren, doncs, als
pacífics de Pere de Portugal, de Renatd'Anjou y de Joan II, com els pacífics
havien substituït als llorins dels regnats anteriors, sense que logressin des-
bancarlos els timbres que s'encunyaren durant curts temps per orde de
Joan I.
Els principats tingueren per patró'l ducat de Venècia, qu'era, en el si-
gle XV, la moneda més universalment acreditada y que, a més del rey
d'Aragó en sos Estats, copiaren en els llurs altres sobirans d'Europa; aytal
com havien fet ab els fíorins de Florència, en els sigles xiii y xiv, el rey
d'Aragó Pere III y altres reys. Però, aixís com Pere III copià enclòs els ti-
pus empremptes dels florins de Florència, Ferran II no adoptà del ducat
de Venècia més que la lley y la talla, o sigui'l valor intrínsec. El tipu del
principat fou : al anvers, el bust del rey coronat, a la dreta (per excepció
a l'esquerra), y al revers, un escut, coronat, ab les armes dels diferents Estats
que'l rey governava, en l'unitat y en els múltiples, y ab soles les armes
d'Aragó, en els divisors.
Els principats eren de 23 quirats y tres quarts de lley y de talla 67 peces
el marc : devia pesar, per consegüent, cada principat 3"54i8 grams, dels
quals 3'5o49 d'or fi y o'o369 de lliga. Aquest pes teòric s'acosta molt al
trobat per M. Heiss en les peces que descriu : 36' 10 grams la peça de 10
principats, 7 grams el doble principat, 3*45 grams el principat, y
i '76 el mitj
principat. Son for o valor legal fou '1 de 12 croats o de 24 sous.
Segon : que'l meteix rey restituí a la moneda de plata, o sigui als croats,
en el valor intrínsec que tenien quan la llur creació, sense modificar llurs
tipus. Els croats que's conserven de Ferran II ho justifiquen també aixís,
tant respecte del pes com dels tipus, essent de caràcter secundari les poques
variacions en els derrers introduïdes.
Y tercer : que reformà també radicalment la moneda barcelonesa de bill(')
en dues ocasions diferentes : la primera en Novembre de 1493 y
(i) Coi.son: p. 133.
la segona