Les monedes catalanes - Medievalcoinage.com

294
Joaquim Botel y Sisó
«e forma, salvats en tot los drets de sa Maiestat, acostumats reebre en les
«altres seques reyals ^".» No sabem si Tortosa encunyà moneda en virtut
de la concessi(') del rev Joan II, y cas d'haver encunyat sisens, pogué fabri-
carlos ab els meteixos encunys qu' havien servit pel batiment fet en virtut
de la llicencia del any 1463, puix en ells no hi havia gravat nom de rey,
com ho fa present també'l senyor Carreras.
24. de Març de 146/. Orde de Joan II disposant que'ls menuts geronins o
rocabertins se rebessin y donessin en endavant a raó de dos per un diner, així
com abans corrien a raó de tres per dos diners (-\ Aixi ho acordaren també
els Jurats de Gerona en 10 de Juny del meteix any, conformantse ab lo ma-
nat pel rey. Aquesta orde comprobaque s'havia començat ja a disminuir
el valor intrínsec dels rocabertins, y que la disminució anà accentuantse,
ho justifica'l fet de que, malgrat la referida disposició, la gent se negava a
rèbrels, per qual motiu 'Is jurats de Gerona, ab data 25 de Setembre, sem-
pre del meteix any 1467, endreçaren una instància a D. Pere de Rocaberti,
queixantsen y demanantli prengués les mides convenients pera evitar el
perjudici que la ciutat ne patia '3). Més endevant, en 1469, els jurats escri-
gueren a Jordi Llobet, «mestre de la seca e monederia del senyor Rey»,
demanantli que tornés a Gerona pera encunyar moneda, qu'ells farien per
manera de que la quantitat que'n encunyés li fes profitós el retorn.
25 d'Abril de 1471. El Consell de la Seu d'Urgell, atesa la falta qu'hi
havia en la ciutat de «diners menuts per cambiar», prengué l'acort de «que
faça moneda, si bona se pot fer e que no si perdé». Qu'aquest acort produí
resultat y s'encunyà aleshores moneda a la Seu d'Urgell, ho justifiquen,
diu 'I senyor Carreras, les actes del Consell de la ciutat del any 1477, en les
quals se fa referència dues vegades a falsificació de ella (^\ Seria un fet ex-
traordinari que la ciutat de la Seu d'Urgell hagués encunyat moneda per
sa propria autoritat y es de presumir que l'acort d'encunyarne, pres pel
Consell, obeia a alguna llicencia o autorisació reyal al p/esent no coneguda.
La moneda era una regalía del sobirà y sense '1 permís d'aquèst ningú
podia encuyarne :
solament
les monedes de necessitat s'aparten d'aquesta
regla, y 'Is documents que portem apuntats o resumits justifiquen que fins
(i) Carreras y Candi :
(2) ídem :
idem, p. 678.
(3) Arxiu municipal Gerona :
Discurs, p. 600.
Manuals d'acorts dels anys cilals.
(4) Carreras y Candi : «Monedes del Urgellet», en el «Boletín de la Sociedad Artístico-
Arqueológica Barcelonesa»; any 1906, p. 71.