Les monedes catalanes - Medievalcoinage.com

212
Joaquim Boiei y Sisó
posats dels dits braços qu'en els altres croats ocupen els tres punts dispo-
sats triangularment. La dita contrassenyaL en el n. 409, està formada per
una doble P en caràcter gòtic rectilini, que no fa la seva aparició en la
nostra numismàtica ni en l'epigrafía del nostre país fins entrada la segona
meytat del sigle xv, y en el n. 410, el caràcter de les lletres es romà o llatí;
pertanyen, doncs, aquests croats a dues emissions diíerentes. Una y altra
d'aquestes emissions les conceptuem posteriors al croat n. 408 y així també
ho persuadeix lo poc que's veu del trajo del rey, més semblant al dels croats
de Ferran II qu'al dels croats dels predecessors de son pare '1 rey Don Joan.
Per totes aquestes raons, creyem els dits croats encunyats a Perpinyà du-
rant la temporada en que'l rey Joan II estigué en possessió de la vila, o sigui
del I." de Febrer de 1473 al 10 de Març de 1475, temporada en la qual reor-
ganisà la seca y consta hi feu encunyar moneda. El cambi en el tipu del
revers, degué obeir a disposició del rey, disposició que no hem trobat, però
que s'explica pel desitj que devia tenir Don Joan, t(jt just acabada la guerra
de Catalunya, de mostrarse repectuós ab els privilegis qu'havía confirmat
a la ciutat de Barcelona y de no donar ocasió als consellers d'ella de reclamar
contra les encunyacions de la seca de Perpinyà, com ho havien fet go-
vernant son germà Alfons IV.
El senyor Vidal-Quadras, en son Catàlec, califica de mitj croat la moneda
n. 410. Nosaltres la tenim per un croat retallat, sigui ab l'idea de ferlo ser-
vir de mitj croat, sigui, y es molt més probable, ab el propòsit de lucrar-
ne '1 metall. Els croats retallats abunden, particularment els d'Alfons IV
y'ls de Ferran II, y ja hem fet menció de disposicions dictades contra
aquest punible abús.
Els terços de croat descrits ab els ns. 41 i y 412, foren encunyats a Lleyda,
com ho expressa la seva llegenda : [)noneia]ilerdencis. D'ells no sabem més
sinó que corrien l'any 14G5, y qu'eren aleshores de baixa lley. Els tipus són
els de la moneda reyal, y per tal la conceptuem. Com Lleyda caygué en
poder de Joan II el 6 de Juny del any 1464, es probable qu'a aquest rey
s'hagin d'atribuir aquestes monedes o la major part d'elles, però pot ser
que la llicencia d'encunyaries l'hagués donada a Lleyda Pere de Portugal
quan estava assetjada per Joan II, y, per consegüent, que n'hagués comen-
çat a encunyar quan estava a la devoció del rey Don Pere. Les notables di-
ferencies de dibuix que s'hi observen en els caps del anvers, ho fan sos-
pitar aixís.
Les monedes descrites ab els ns. 413 y 414, són diners rosselloneses de
bilió, de tipus exactament iguals als dels encunyats en la seca de Perpinyà