Les monedes catalanes - Medievalcoinage.com

Les .Monedes Catalanes 109
monedes, mentres que "1 diner la té cantonada ab la llegenda R ] A !!
distribuïda als quatre buyts. El nom de T^auion^ perles raons exposades al
parlar de les monedes ?is. 75 y y4. sols pot referirse a un comte, no essent
fàcil precisar quin sigué aquest dels varis que s'anomenaren Ramon; en
nostre concepte aqueixes monedes són del sigle xii } es probable siguin an-
teriors a les senyalades ab els 7is. 75 y 7-/: ens inclinem, per lo meteix, a
atribuiries al comte Ramon Berenguer 111.
Encare que no continguin la llegenda GIRVNDA, tenim per indubtable
que foren encunyades en aqueixa ciutat, perquè totes les conegudes forma-
ven part de les troballes de monedes geronines qu'hem ressenyades y llur
pes concorda ab el de les altres d'aquell epígraf que constituíeu les dites
troballes.
A'. 77. D'aqueixa moneda sols se'n conserva un fragment, el suficient
pera suplir lo qu'hi falta, com ho feu el numismàtic geroní En Francesc
\'inas (de qui es el dibuix qu'acompanyem), si 's posa atenció a que son an-
vers es quasi '1 meteix que '1 de la moneda descrita ab el n. 75 y son revers
igual al de la moneda descrita ab el ?i. y8. Es, doncs, una moneda inter-
mitja qu'indica la successió en l'emissió de les citades monedes y, per con-
tenir el nom R.\MVX, ajuda a la classificació de les últimes d'aquèstes.
A"ò\ /8, yg )• 80. Per lo qu'acabem de dir sobre '1 fragment de la moneda
71. yy. el cap que 's veu en nostres monedes pertany a un comte. La diadema
o cinta ab els extrems penjant per derrera del cap es freqüenta les monedes
des del temps del Baix Imperi. La creu patriarcal o doble acompanyada
de les lletres alpha y omega, es també un tipu imitat del numerari
bizantí. En Pedrals. al descriure les monedes de la troballa de Figueres, de
les que formava part el diner n. y8, l'atribueix al sigle x; En Campaner la
descriu en últim lloc, y En Vidal l'atribueix a Ramon Berenguer IV. La
relativa abundància dels exemplars d'aqueix tipu, especialment a la troballa
de Gerona del any 1872, fa presumir qu'eren les qu'ab major abon-
dancia corrien quan fou amagat el tresor y, per lo meteix, qu'eren, lla-
vors, les derrerament encunyades; per aquesta raó les posem també al úl-
tim lloc y les atribuïm als derrers anys del regnat de Ramon Berenguer 1\'.
La successió cronològica de les monedes del Comtat de Gerona, qu' havem
apuntat, la donem solament com conjectural, y es molt probable que me-
reixi ser rectificada. Havem procurat, no obstant, aprofitar totes les noti-
cies que sobre d'elles ens ha sigut possible reunir.
Del conjunt de les monedes geronines se desprèn que n'hi hàn d'evidentment
episcopals, les que deuen reputarse com les més antigues, y que tam-
AV
i|
N