Les monedes catalanes - Medievalcoinage.com

L Joaquim Bolel y Sisó
coneguts, sigui per faltarhi les lletres vocals, sigui per no irobarse als monuments
escrits de Tantiguitat, sigui per haverlos alterat al transcríurels
els antics geògrafs y historiadors. Per la nostra part, creyem que no s'ha
posat prou atenció en lo que respecta al valor fonètic o pronunciació de di-
tes lletres, a qual estudi pot ajudar la manera com escrigueren els autors
grecs y llatins els noms de les poblacions de les quals se coneixen monedes
ibèriques y íins la pronunciació vulgar d'alguns d'aqueixos noms que s"ha
mantingut devegades més pura o menNS alterada qu'a les memòries escrites.
En quant als tipus, són en general uniformes, tant els del anvers com els
del revers, v els que tenen el caràcter de principals solament se diferencien
en petits detalls.
Pera salvar en lo possible aqueixes dificultats, els qui s'han dedicat al es-
tudi de les. expressades monedes, sense deixar d'atendre a llurs llegendes y
tipus, han procurat agruparies prenent en consideració 'Is símbols y em-
premptes accessoris, les lletres ab que llurs llegendes acaben, llur estil y
fàbrica y, finalment, llur procedència quan aquesta es coneguda ab cer-
tesa.
En Zobel dóna molt poca estima a aqueixa derrera circomstancia, y efectivament
no 'n té molta quan se tracta de monedes de les que n'hi hàn
pocs exemplars coneguts, o, al contrari, de les que n'hi hà molta abundor
y se 'n troben per tot; però 'I criteri de la procedència de les monedes, com
auxiliar pera la llur classificació quan aqueixa presenta dificultat, es y a
sigut admès pels numismàtics ab certs requisits, com són, entre altres :
que la troballa de determinats exemplars sigui freqüent en localitats o comarques
també determinades; que 'Is caràcters de les monedes trobades no
contradiguin llur atribució a les comarques ont s'han trobat, y que 's tin-
gui absoluta seguretat en la certesa de les troballes. Ademés, tractantse de
monedes autònomes, com ho són les iber-romanes, que tingueren curs
limitat, en particular les de coure, el lloc ont sovint se 'n troben té una
importància major y de vegades es decisiu pera l'encertada classificació
de les monedes. Potser explica '1 rigorisme d'En Zobel sobre aquest punt,
l'opinió que sosté de que les monedes iber-romanes foren encunyades per
manament y ab intervenció dels capdills romans pera pagar les tropes y
atendre als altres gastos de la guerra, a mesura qu'anaven avençant en la
conquesta de la península; des d'aquest punt de mira, les dites monedes
no serien propriament sinó una mena especial de monedes romanes, de les
quals sols se distingirien per llurs tipus y per les lletres de llurs llegendes,
y es clar que, donada aquesta opinió, la procedència de les monedes pert