Les monedes catalanes - Medievalcoinage.com

24
Joaquim Boiel y Sisó
bert, no se "n sab quasi res. Se sospita qu'Adelasez se casà ab son oncle
Seniofret, comte d'Urgell, y qu'es la senyora del meteix nom qui, mort el
seu marit, figurà com abadesa del convent de Sant Pere de les Puelles.
Les memòries de monedes als documents del temps d'aquest comte abun-
den, sobretot als contractes de venda, y estan expressades ab els termes se-
güents :
sous :
sense
explicació ni calificatiu, a la majoria dels contractes;
sous, in rem valeníem o in res valente :
918, 919, 920, etc. ^');
solidades : en escriptures dels anys 916, 937, etc. (^);
solidades, in rem valentem :
en
en
escriptures dels anvs 913, 916,
escriptures dels anys9i4, 916, 916, 918, 919,
921, 922, etc. ^3)diners
: sense explicació ni calificatiu, ab regular freqüència als contractes;
diners, in rem valentem :
en
escriptures dels anys 921 y 922 ^'";
dinerades, in rem valentem : en escriptures del any 937 *^';
lliures d'or : en escriptures dels anys 927 y 932 C');
lliures de plata : en
escriptures del any 914 ^7);
argenços (argenteos) : en escriptures del any 929 ^^^;
Finalment, el 23 de Novembre del any 934, ei comte Sunyer donà a l'iglesia
de Santa Maria de Gerona, pera que se 'n gaudissin el bisbe y els seus
successors, el terç de la moneda, açò es, el terç del benefici de la que 's fabri-
qués en la ciutat de Gerona y el seu comtat, ab la condició de que, si per
ventura el comte o els seus successors la venguessin, el bisbe tingués dret
a la tercera part del preu de la venda, y si, al contrari, la retenien pera llur
profit, intervinguessin en la fabricació 'Is oficials del bisbe, entregàntloshi
els del comte dita tercera part, reservantse el comte pera ell y el seus successors
el dret de judicar als que' la falsifiquessin. Aquesta donació mani-
festa feria 'I comte pel bé de les ànimes dels seus pares y germà difunts y
( ) Arxiu Corona Aragó : pergs. ns. i . 1
1
1
, 21 , 27, 29 y 5i de Miró.
(2) ídem : perg. n. 7 de Miró.
(3) Ídem : pergs. ns. 2, 9, 10, 22, 24, 25, 26, 31, 32 de iMiró y 22 de Seniofret.
(4) ídem : pergs. ns. 32, 33 y36de Miró.
(5) ídem : perg. n. 22 de Seniofret.
(6) ídem : pergs. ns. 5i de Miró, 14 y i5 de Seniofret.
(7) Marca Hispànica; ap. 77.
(8) Arxiu Corona Aragó : perg. n. 5i de Miró. Uargenç ariens era un pes equivalent
a un setzau d'unça.