Les monedes catalanes - Medievalcoinage.com

380
Joaquim Botei y Sisó
flan, són tan semblants als dels senyals encunyats a Tarragona, que no dubtem
en remuntar la seva fabricació a la meteixa època en que 's comença-
ren a fabricar aquests; això es, durant el govern de Ferran II. en les derreres
dècades del sigle xv. El llurs tipus són : al anvers, el cap d'una au, que
M. Ileiss califica d'àliga, emblema o armes de la vila, qu'usava aquesta en>
care en sos segells en el sigle xviii, y al revers, un cart en llor. emblema
de la casa de Cardona, a qual senyoriu pertanyia ja allavores la vila d'Ar-
beca. El valor representatiu dels senyals d'Arbeca era ab tota probabilitat
el meteix que '1 dels senyals de Tarragona. No 's té noticia de cap document
que faci referència a les encunyacions monetàries d'aquesta població,
que figura en la llista de les de Catalunya qu'encunyaven moneda en la primera
meytat del sigle xvi, donada per En Antich Roca.
El senyal que descrivim ab el n. 5oo, no porta llegenda, però 'Is seus ti-
pus, encare que de dibuix diferent, són els meteixos que 'Is dels senyals de
Arbeca : un cap d'au (qu'en el senyal, pel seu coll molt llarc, no sembla pas
d'àliga), al anvers, y un cart en el revers. Cal fixarse en l'orla, formada per
un cercle linial interceptat per grossos punts, que fa l'efecte d'una corda ab
nusos. Ne coneixem quatre exemplars, tots ells de flan més prim però de
mòdul major que '1 d'Arbeca ab llegenda. ^Pertanyen també a aquesta po-
blació y representen una emissió posterior? Se pot creure així, però no es
possible assegurarho.
Lo meteix hem de dir dels descrits ab els ns. 5oi y 5o2, que són senzilles
varietats l'un del altre. El cap d'au del anvers, es de dibuix encare més di-
ferent, que '1 qu'acabem d'estudiar, del gravat en el senyal d'Arbeca ab lle-
genda; no té coll y en lloc d'aquèsthi hà una ratlla en zigzag que, com diu
En Salat, té l'aspecte de dos M juntades, en la qual no creyem s'hi pugui
veure cap monograma. El tipu del revers es un cart de dibuix molt sem-
blant al del senyal d'Arbeca. L'orla, tant al anvers com al revers, es la
corda ab nusos igual qu'en el n. 5oo. M. Heiss y En Vidal-Quadras creuen
d'Arbeca el que publiquen. Son mòdul es, en general, com el del n. 5oo, y
el seu Han gruixut com el del n. 499. Els senyalats ab el ns, 5o2 a 604, són de
ilan més prim y tenen el revers llis, particularitat que presenten també en
aquesta època altres monedes locals, y en un d'ells hi hà un ressegell constituït
per vuyt glòbuls o/;