Les monedes catalanes - Medievalcoinage.com

252
Joaquim Bolet y Sisó
mena fins al regnat de Ferran II. y tampoc se coneix cap exemplar de moneda
de bilió batuda en aquesta ciutat durant el dit període.
FLORINS
Ilcm indicat que, al començar Alfons IV son govern, encare no havia
acabat el terme del arrendament pera l'encunyació de llorins fet pel rey
Don Marti a En Dez Cortey y En Torrent. Després d'aquèst, no tenim no-
ticia d'altres arrendaments pera encunyarne íins al de Setembre de 1430,
del que també havem parlat.
Consta, emperò, qu'en 1427 se batien llorins a Barcelona. El 30 d'Abril
d'aquest any, trobantse '1 rey a Valencià, envià a buscar a Bernat Miró, mes-
tre de la seca de Barcelona, pera provehir sobre l'ordre del baliment del or e
del argent fahedor en dita secca ">, y en 10 de .luny immediat següent, per
mort de Nicolau Cases, fou nomenat Francesc Ortal tallador dels cunys de la
seca de Barcelona, y dels Horins que al present se baten _r qualsevols altres
monedes dor '^-K
El valor legal del ílori 's va conservar constantment en 1 1 sous barcelo-
neses de tern, el qual valor, si resultava superior al intrínsec quan en 13G5
començaren a encunyarse 'Is florins de 18 quirats de lley, anà poc a poc
acostantshi per l'aument de preu que va tenir l'or, y més endevant. ja entrat
el sigle XV, arribà a superar al valor legal fixat. Això y la depreciació del
bilió, feren qu' a mitjans del dit sigle 's fixés el valor del florí en 13 sous
barcelonesos, primer per l'infant D. Joan, en l'esmentat document de 1456,
y després pel rey Alfons IV, en 8 de Janer de 1467 '3).
(i) Arxiu Corona Aragó :
(2) ídem : rcg. 2753, f. 2 v.
3) Sai.at: t. II, ap. LXIII.
rcg. 3244,
f. 128.