Les monedes catalanes - Medievalcoinage.com

172
Joaquim Botct y Sisó
porció als timbres) *'\ v en lo del meteix mes y any, tenint noticia "1 sobirà
que no cabia en la circumferència de la moneda la llegenda qu'ha.via dis-
posat s'hi gravés, permet que siguin suprimides les paraules et scutiim cí
e.xsurge, per manera que solament quedin en els timbres les següents :
Appi•ehendc ajniia in adjutoriíiin inichi. y respecte als mitjos timbres y
quarts de timbre, que's posin, aixís en el an\ers com en el revers, «aquelles
diccions contingudes en els dits capítols que 'Is hi seiiibli v bonament
hi càpiguen», les quals una vegada escullides no podran cambiarse sense
coneixement v expressa llicencia reyal '-'.
Finalment, en 27 de Febrer, també de 1395, autorisa "1 rev als arrenda-
dors pera qu'en els timbres que per ordre seva s'encunyen «ara en la
dita sccca de perpenya puixais metre la liga qiiis niet en la dila }noneda
jnillaís dargenl, vullats de coure, vullats part dargent e part de coure, se-
gons que mils vos vendrà al espatxament del baliment de la dita moneda, ab
condició però que tota vegada la dita moneda liaia la dita ley de .xxiij.
quirats e mig d or /i complidament '3».
Creyem de justícia consignar que'l tallador gravador dels cunys dels
timbres d'or d'Aragó, sens dubte la més hermosa moneda catalana batuda
en l'Edat mitjana, y una de les més artístiques que's bateren en aquella
època, fou l'argenter perpinyanès Antoni Baster, tallador dels cunvs de les
monedes que llavors se batien a la seca de Perpinyà **'.
De lo precedent resulta que "1 timbre d'or d'Aragó fou manat encunyar
pel rey Joan I, que's va batre a la seca de Perpinyà, y qu' era de lley de 23
quirats y mitj, y talla de 58 peces y mitja per marc de Perpinyà. Resulta
també que'ls seus tipus y llegendes són els meteixos del timbre d'or pu-
blicat per En Pedrals y per iM. Ileiss y per ells atribuit a Joan II, y qu'es
la meteixa peça que descrigué En Carbonell en son Catàlcc ab el nom de
Timbre de Perpinyà.
Dels mitjos timbres y quarts de timbre no'n tenim més ntjticia que lo
que'n diuen els documents extractats, y no n'hem vist cap altre en que
s'hi mencionin aquests divisors com moneda encunyada y corrent. Tam-
poc n'ha aparegut fins are, que sapiguem, cap exemplar. Això no obstant,
es molt probable que se'n varen batre.
Respecte al valor en curs del timbre, en l'arrendament pera la seva en-
(1) Apèndix : Document n. XLII. Ar.xiu (Corona Aragó :
rcg. 11(84, 's- 7G v., 77 y 78.
(2) Apèndix : Document n. XLIII. Arxiu Corona .Vragó : reg. 1984, I". 77 v.
(3) Arxiu Corona Aragó : reg. 1984, f. 82 v.
{4) ídem : reg. 1984, fs. 21, 33 v. y 135 v.