Les monedes catalanes - Medievalcoinage.com

Les Monedes Catalanes 381
M. Meiss a Arbeca, com els precedents, y per aquest motiu l'hem descrit
immediatament després dels atribuits a la derrera població. L'anvers y l'or-
la són iguals als qu'acabem de comentar, però '1 revers se 'n separa per
complert, vegentshi una T gòtica en lloc d'un cart. Ara bé; la lletra T no
potser més que l'inicial del nom de la població que va encunyar el senyal,
o un emblema del senyor d'ella, y
ni en l'im ni Faltre cas pot ser atribuït a
Arbeca. De les poblacions que consta encunyaren moneda aderrers del si-
gle XV y primera meytat del xvi, qual nom comenci ab la lletra T, no 'n sa-
bem més que dues :
Tarragona
y Talarn. De Tarragona ja coneixem els se-
nyals qu'encunyà; els de Talarn no han aparegut fins al present, però les
armes d'aquesta vila no eren ni són un cap d'aucell, y ademés Talarn era
població reyal, per manera que, de no haver posat en els senyals que baté
les seves armes propries, hi hauria posat les armes re}'als ab preferència a
tot altre emblema. Per consegüent, al nostre concepte, aquest senyal no es
de Arbeca, ni de Tarragona, ni de Talarn, y la població que l'encunyà de-
via estar situada en la meteixa encontrada qu'Arbeca, o en altra veina d'e-
lla, essent per are y tant d'atribució incerta a localidat determinada.
Núiuei-os 5o6 a 5og. Són senyals encunyats a Bellpuig, provincià de Lley-
da. D'ells, els descrits ab el ns. 5oG y 607, porten gravat el nom de la població
BELPVG, y tenen per tipus : tres puigs o montículs al anvers, ab
una flor al cim de cada un d'elis (en el n. 607 una creueta en el del milj),
emblema o, millor, armes parlants de la vila, y un cart, al revers, armes
de la casa de Cardona, que posseia '1 senyoriu de la meteixa. Són de flan
relativament gruixut y de mòdul més petit que 'Is de Tarragona y 'is d'Arbeca,
particularment el segon que, si no ha sigut retallat, pot ésser una mey-
tat del descrit ab el n. 5oG. Els dos restants ns. 5o8 y ben), porten els metei-
xos tipus, són de flan més prim y no tenen llegenda, però sí les lletres B y
L en el camp del anvers, complement de la significació dels tres puigs.
M. Heiss no conegué aquests senyals, dels quals, el primer ha sigut publi-
cat pel sen^or Pedrals, els dos següents pel senyor Vidal-Quadras y '1 de-
rrer restava inèdit. En Pedrals suposa encunyat, el que va publicar, a mit-
jans del sigle xv; no "1 creyem tan antic, y tot lo més pot remontarse al
regnat de Eerràn II y a derrers del dit sigle: les lletres de la llegenda no són
gòtiques sinó llatines, a judicar per les que queden- en els exemplars dibui-
xats y en els qu'hem vistos. Igual antiguitat se pot assignar al descrit ab
el n. '507, però 'Is altres dos, ns. 5o8 y 609, són ja sense dubte del sigle xvi.
Aquests senyals acusen al menys tres emissions diferentes, de cap de les
quals hem trobat l'autorisació o llicencia de fabricarlos. Bellpuig es una de