Les monedes catalanes - Medievalcoinage.com

Les Monedes Catalanes
primer y quart d'un anell, en el segon y
tres punts.
Diner de levn.
- Vidal-Q~)üadras, Barcelona.
Vidal-Quadras, Calàlec n. 5588.
109
tercer de
Ab llegendes y lipus iguals als dels croats, n. 203 y 204, hi hà algunes
variants d'encuny.
Heiss observa que 'Is croats d'Alfons III, per llur estil y
fàbrica, semblen
fets de la meteixa mà qu'alguns dels de Jaume II : efectivament foren en-
cunyats essent mestre de la seca de Barcelona Guillem Vicens, el meteix
qu'iío era quan se feren les derreres emissions d'aquest últim rey, y des-
prés Pere Vicens, fill del Guillem, qui travallava ja d'abans en la seca ab
son pare.Tambéesdignede notarseque ni d'un ni d'altre rey s'hagin trobat
fins are mitjos croats: creyem, no obstant, que se n'encunyaren.
PERE III (1325-1387)
Fou coronat a Çaragoça l'any 133O. Tingué desavinences ab la seva
marastra y ab els seus germans Ferran y Joan. en les que va intervenir el
Parlament reunit a Castelló de Burriana y a Gandesa en 1337. L'any 1339,
prestà homenatge al Sant Pare, a Avinyó, pels Estats de Córcega y Sardenya.
V envià "1 meteix anv una esquadra a Gibraltar en auxili del rey de Castella
Alfons XI. En 1340 Viniciaren les lluytes ab Jaume III de xMallorca, al qual
formà procés y despullà dels seus Estats en 1 343, anexionantlos l'any següent
a la corona d'Aragó. En 1348. desavingut ab els aragonesos y valencians
per que pretenia fos jurada hereva del soli la seva filla Constança, consegui
imposarse primerament a l'Unió aragonesa y després a la valenciana. En
1349 Jaume III de Mallorca, qui havia venut al rey de I ranca 1 senyoriu
de Montpeller. invadi aquella illa, essent vençut y mort a la batalla de Llucmajor
y quedant son fill Jaume presoner del rey d'Aragó. En 1361. en les
Corts celebrades a Perpinyà, ordenà datar els documents pels anys de la
Nativitat. Creà '1 ducat de Gerona a favor del seu fill Joan y li dona per
preceptor a Bernat de Cabrera. Pera acabar ab les continues rebelions de s
sards, atiades pels genovesos, declarà la guerra en 1351 a la republicà de