Les monedes catalanes - Medievalcoinage.com

1^2
Joaquim Botet y Sisó
rey, per cada marc d'or fi qu' encunyessin. Go lliures barceloneses^". En
aquest document, el rey se va comprometre a no consentir l'encunyació de
moneda d'or de cap mena (excepte 'Is reals de Mallorca) en sos demés Estats
y a revocar les llicencies que pera encunyarne hagués concedit. En
conseqüència, Tencunvació de moneda francesa va quedar centralisada a
Perpinvà y en dita seca va seguir encunyantsen, puix llgura en la ma-
jor part dels contractes d'arrendament d'ella, fins al any 1365, en el qual,
per mor de lo acordat en les Corts de Tortosa, se va encarregar la Dipu-
tació de Catalunya de l'encunyació, en ella, de florins.
En aquest any, el rey tenia altra vegada entre mans l'encunyació de moneda
d'or, que per el secret ab que volia que's fabriqués suposem era ex-
trangera, francesa o castellana, detall que'ls documents no especifiquen.
Així, en 31 de Janer de 1365, manà a Pere Blau qu'anés a trovarlo «en-
cara que la obra que us haviem manada fer no fos cuniplicia. IMas si acabada
no es, portals los cun^'s e lau)' de ques deu fer la dita obra. ab
aquella que sia feta». Altra orde semblant donà '1 meteix dia a A. Pa-
lazi ^^>. Com qu'aquest derrer va ésser un dels encarregats de l'encunyació
de florins a Tortosa, des d'aont va dictar el rey les predites ordes, se podria
sospitar que la moneda de qual encunyació's tractava era 'Is florins que
després se varen encunyar, com ja hem dit, al castell d'aquella ciutat;
però'ns indueix a no creureho l'orde donada en 19 de Febrer immediat
següent al castellà del castell de Aloncada, en la qual s'hi llegeix : íManam
vos expressament que liurets lo castell de Moncada a aquell a aquells lo
qual los quals lo feel secretari nostre en Bernat Michel vos dirà. per rao
d algunes obres les quals volem que sien fetes en lo dit castell e perço car
convendra que vos siats ? cauconien les dites ob)'cs. nuDiaiupas que façals
saí^rament et homenaíí^^e en poder del dit bn. queu tindj-ets secret e que guar-
darets aviant com pu.xats que negu no y sapia ney sente res sinó aquell
aquells que I dit bn. volra