Les monedes catalanes - Medievalcoinage.com

230
Joaquim Botet y Sisó
dels Estats de Don Lluis d'Anjou, son rival a Nàpols. En 1424, morí el vescomte
de Narbona Guillem, deixant hereu de la judicatura d'Arbòrea y dels
seus drets a Sardenya al seu parent Pere de Tenieres, però per ésser aquest
menor d'edat ne prengué possessió son pare'l senyor d'Apschot qui, en 1428,
els va vendre per 100.000 florins al rey Alfons : el rey va donar en feu la ju-
dicatura d'Arbòrea a la casa de Cubells. Per aquest temps Don Alfons va
intervenir en les revoltes interiors de Castella, ab el rey de la qual va fer les
paus en 1430. En 1432 va marxar altra volta a Sicilià, prenent al rey de Tu-
niç l'illa de Gerbes, y fou tornat a adoptar per Joana de Nàpols en 1433.
Aquesta mudable reyna, al morir, en l'any 1435, va fer hereu dels seus Es-
tats el duc de Provença, Renat d'Anjou, encenent la guerra en aquell regne
entre anjovins y partidaris del rey d'Aragó. Fet presoner Don Alfons pel
duc de Milà, enfront de Gaeta, s'entengué ab aquest y la guerra continuà ab
empenyo en el regne de Nàpols fins l'any 1442, quan, presa la ciutat d'aquest
nom y subjectes la Calabria, la Pulla y 'Is Abruzzos, hi feu el rey la seva
entrada triomfal, en 1443, rebent de seguida del papa Eugeni l'investidura
del dit regne. Don Alfons hi establí la seva cort, brillant la capital entre
totes les ciutats del seu temps per la seva magnificència y per la seva cultu-
ra. En 1447 va renunciar al ducat de Milà, qu'havía heredat, en favor de
Sforzia. En 146 1 s'originaren a Barcelona les bandositats de la Busca y de
la Biga, fet que mencionem per haver influit en la numismàtica d'aquest
regnat, les quals duraren fins al any 1455. En 1456 Don Alfons estava en
guerra ab els genovesos. En 27 de Juny de 1458 morí '1 rey, deixant hereu
del regne de Nàpols a son fill natural Don Ferran. Del seu matrimoni ab
Dona Maria, filla del rey de Castella Enrich III, no va tenir successió.
De les monedes encunyades a nom d'Alfons IV en els seus diferents Es-
tats s'en conserven moltes.
De les fabricades a Sicília y a Nàpols, no 'n tenim més noticies que les
que dóna M. Heiss, t. II, p. 355 y 1. 117, ont ne descriu y grava dues de
plata y una de bilió, de Sicilià, y ps. 357-358, 1. 1 18 del meteix volum, ont
se troba la descripció y dibuix de quatre d'or, sis de plata y una de bilió, de
Nàpols. En Vidal-Quadras en el seu Catàlec, ns. 5980-5999, n'afegeix a les
publicades per M. Heiss algunes més.
De les fabricades en els demés Estats, tenim les noticies diplomàtiques
que passem a resumir.